Crònica de jurisprudència V: danys causats per animals a la via pública i recurs de cassació per infracció de doctrina (I).

1.- És força freqüent la irrupció d’animals a la calçada d’autopistes i carreteres, amb la posterior producció de danys greus i fins i tot mortals. La casuística davant els Tribunals de Justícia és immensa i, com és sabut, és resolta per la jurisdicció civil quan es tracta de concessionaris (per exemple, autopistes de peatge) i per la jurisdicció contenciosa-administrativa quan es reclama indemnització al titular de la via. Sovint, el problema és més complex i entren en joc les companyies asseguradores i el posterior exercici del seu dret de repetició contra titulars de terrenys pròxims que són vedats de caça.

Lògicament, aquesta enorme varietat genera resolucions amb criteris diferenciats o fins i tot contradictoris. D’aquesta qüestió tractava el cas que examinem avui, relatiu a una sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 6 de juliol de 2010.

2.- La Sentència resol un recurs de cassació per a unificació de doctrina. L’article 96.1 regula aquest recurs en aquests termes:

“Podrá interponerse recurso de casación para la unificación de doctrina contra las sentencias dictadas en única instancia por las Salas de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo, Audiencia Nacional y Tribunales Superiores de Justicia cuando, respecto a los mismos litigantes u otros diferentes en idéntica situación y, en mérito a hechos, fundamentos y pretensiones sustancialmente iguales, se hubiere llegado a pronunciamientos distintos.”


3.- Per tant, en aquesta situació trobem dues sentències, amb decisions diferents:

–  Sentència “de contrast”: no variaran les situacions jurídiques creades per ella (art. 98.1 LJCA).

–  Sentència impugnada: el recurrent demana la seva cassació. Si la resolució és favorable al recurrent, el Tribunal “resolverá el debate planteado con pronunciamientos ajustados a Derecho, modificando las declaraciones efectuadas y las situaciones creadas por la sentencia recurrida” (art. 98.2 LJCA).

Analitzarem demà un supòsit amb solucions distintes de danys greus causats per la irrupció d’animals a la calçada.

Enllaç a la Sentència:

http://laleydigital.laley.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAO29B2AcSZYlJi9tynt/SvVK1+B0oQiAYBMk2JBAEOzBiM3mkuwdaUcjKasqgcplVmVdZhZAzO2dvPfee++999577733ujudTif33/8/XGZkAWz2zkrayZ4hgKrIHz9+fB8/IprrZbW8Xnz2pl7nv7DNJs1nO78wm7brrHxaTT/bxe/FZf4mm9DnbdVm5au8oY+repbXT67pt2ZeXb3ILouLrC2q5ZOsFlDFbPbZd77a2dm5d/Bw796nu7/wMq8bavDZTxYX+bLNf+G8uJg/p/+30j5rmqJ5mrXZZ69On52+On1xcnb8u+/t7+7u7O4+/N33zvd2dnd+YZNn9XT+MrvIP/vOui6aVb2e5ctpkY2zZvXuF5bLt4T0a27EUP8fiUNwhd0AAAA=WKE

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crònica de jurisprudència, General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.