Contractació de personal laboral temporal per l’Administració: lliure ús de les ETT?

1.- Mentre Zygmunt BAUMAN seguéis reflexionant sobre la societat líquida i la fragilitat dels vincles humans a l’època post-moderna (i la nostra biblioteca li dedica una oportuna exposició: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/biblioteca-de-ciencies-socials/exposicions-1257777702827.html), l’Administració Pública en mou ja com peix a l’aigua en l’univers de la temporalitat.

És cert que l’article 23.2 de la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011, fa una crida restrictiva al seu primer incís:

“Durante el año 2011 no se procederá a la contratación de personal temporal, ni al nombramiento de personal estatutario temporal o de funcionarios interinos salvo en casos excepcionales y para cubrir necesidades urgentes e inaplazables.”


2.- Ja fa temps que l’Administració Pública utilitza els contractes de posada a disposició amb les empreses de treball temporal (ETT). L’article 23.3 de la Llei de Pressupostos al present any no els restringeix, però exigeix la prèvia autorització conjunta dels Ministeris d’Economiai Hisenda i de Política Territorial i Administració Pública (a l’Estat).

3.- Ara bé, el recent Reial Decret 1796/2010 sobre agències de col·locació ha obligat les Administracions Públiques a utilitzar “exclusivament” els serveis públics d’ocupació de les Comunitats Autònomes o el Servei Públic d’Ocupació Estatal (Disposició Addicional Segona).

Les agències de col·locació fan activitats d’intermediació laboral dins les quals és habitual la signatura de contractes de posada a disposició. De fet, el seu recent Decret regulador permet que realitzin tasques de selecció de personal. És a dir, s’observen coincidències parcials en l’objecte de les ETT i de les agències de col·locació (i coincidències subjectives, com es veu a la vida quotidiana). És cert que no és el mateix una agència de col·locació que una ETT però l’actual normativa i la pràctica real tendeixen a la mescla. De fet, sembla que l’orientació europea és la creació de grans agències globals privades de col·locació, selecció i posada a disposició temporal.

En conseqüència, ¿pot utilitzar lliurement l’Administració Pública els serveis que proporcionen les ETT privades tenint en compte la prohibició de la Disposició Addicional Segona del Reglament regulador de les agències de col·locació?

I, per últim, com salvaguardar dins d’aquesta praxi els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que la Constitució i l’EBEP (article 55) imposen també als funcionaris interins i al personal laboral no fix?

Enllaç a la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per 2011:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-19703

Enllaç als posts sobre agències de col·locació:

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/10/agenciesi/

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2011/01/11/agenciesii/

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Funció pública i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.