Nova i exigent regulació per a les aigües minerals naturals i per a les aigües de brollador (i II).

1.- El RD 1798/2010, de 30 de desembre, ha matisat el procediment d’autorització aplicable a l’explotació de les aigües minerals naturals i de les aigües de brollador (“aguas de manantial”).

Exposarem tot seguit els tràmits de forma sintètica:

Primer: sol·licitud de declaració de l’aigua com a aigua mineral natural o com a aigua de brollador (que són les dues categories legals previstes).

Aquesta sol·licitud serà resolta per l’autoritat minera competent de la Comunitat Autònoma. La resolució final serà una declaració motivada que, en cas favorable, es publicarà al BOE i al diari oficial de la Comunitat Autònoma corresponent.

– Segon: un cop publicada la precedent declaració de l’aigua, caldrà sol·licitar l’autorització d’aprofitament del brollador o captació subterrània. Serà resolta per l’autoritat minera competent de la Comunitat Autònoma, d’acord amb els preceptes de la Llei de Mines (especialment, arts. 24 i ss.). Cal assenyalar el següent:

-L’Administració Pública ha de concedir el dret preferent a l’aprofitament d’aigües minerals a qui fos el seu propietari en el moment de la declaració de la seva condició mineral (aigua mineral natural o aigua de brollador). Aquest propietari pot cedir l’aprofitament a tercers.

-Si es tracta de deus situades en terrenys de domini públic, l’aprofitament correspondrà a la persona que hagués instat l’expedient. En aquest cas, l’aprofitament s’atorgarà mitjançant una específica concessió administrativa (art. 27.3 de la Llei de Mines).

-Dins la documentació per a obtenir l’autorització cal ressaltar, entre d’altres, el projecte general d’aprofitament, el pressupost d’inversions i l’estudi econòmic, així com la justificació d’un possible perímetre de protecció.

-En cas de denegació o manca d’exercici del dret d’aprofitament atorgat, l’Administració podrà convocar un concurs públic per a concedir l’aprofitament.

-Si l’autorització o la concessió (per exemple, en el perímetre de protecció) afecten a tercers, el titular estarà obligat a indemnitzar-los. En cas de desavinença, podrà sol·licitar l’aplicació de la Llei d’Expropiació Forçosa si l’aigua ha estat declarada d’utilitat pública. En aquest cas, per tant, es constituiria en beneficiari de l’expropiació.

-L’autorització d’aprofitament es publicarà al BOE.

2.-Un cop efectuada aquesta última publicació, la intervenció administrativa es manté amb l’obligació d’inscripció  de les aigües al Registre Sanitari d’Aliments.  En el cas de les aigües minerals naturals, aquesta inscripció serà requisit imprescindible per a la seva inclusió a la llista d’aigües minerals reconegudes (que es comunica a la Comissió Europea i es publica al DOUE).

3.- El Reial Decret regula de forma primmirada el règim d’autocontrol de les aigües per l’explotador i estableix l’obligació d’interrupció immediata de l’activitat en cas de que es detecti contaminació. També hi ha una referència, lògicament, a la inspecció administrativa i al règim sancionador.

Recordeu, en fi, que, d’acord amb el darrer incís de l’art. 5.1 del Decret, “en los locales de hostelería y/o restauración, los envases deben abrirse en presencia del consumidor”.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Domini públic i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.