Servei públic d’ocupació i agències privades: entre la competència i la coordinació (i II).

1.- Com dèiem ahir, el Reial Decret 1796/2010, ha regulat les agències de col·locació. L’article 2.1 les defineix així:

“A efectos de lo previsto en esta norma, se entenderá por agencias de colocación aquellas entidades públicas o privadas, con o sin ánimo de lucro, que, en coordinación y, en su caso, colaboración con el servicio público de empleo correspondiente, realicen actividades de intermediación laboral que tengan como finalidad proporcionar a las personas trabajadoras un empleo adecuado a sus características y facilitar a los empleadores las personas trabajadoras más apropiadas a sus requerimientos y necesidades.

A este fin las agencias de colocación valorarán los perfiles, aptitudes, conocimientos y cualificación profesionales de las personas trabajadoras que requieran sus servicios para la búsqueda de empleo y los requerimientos y características de los puestos de trabajo ofertados. Estas agencias de colocación podrán desarrollar también actuaciones relacionadas con la búsqueda de empleo, tales como orientación e información profesional, y con la selección de personal.”

2.- La intermediació laboral ha estat qualificada com a “servicio de carácter público” (article 3.1). No obstant, es tracta d’un servei públic impropi, que poden realitzar els particulars prèvia autorització. L’atorgament de l’autorització està presidida per diversos conceptes jurídics indeterminats:

“Solvencia técnica suficiente para desarrollar la actividad de intermediación.

Centros de trabajo adecuados, teniendo en cuenta su dimensión, equipamiento y régimen de titularidad de los mismos.

Experiencia mínima previa en ejecución de programas de empleo y/o gestión de recursos humanos.”

Es preveu un silenci negatiu si en tres mesos no s’ha aconseguit l’autorització o el permís demanat. L’autorització té una vigència inicial de cinc anys i es podrà prorrogar després de forma indefinida.

3.- En el funcionament de l’agència cal destacar el següent:

– Ha de garantir als treballadors la gratuïtat per la prestació dels seus serveis.

– Ha de respectar els principis d’igualtat i no discriminació.

Prohibició de la subcontractació amb tercers de la realització de l’activitat autoritzada

– Possibilitat de que operin només des de seus electròniques.

Per últim, el polèmic tema de l’ús per l’administració pública d’aquestes agències quan seleccionen personal temporal es resol amb la prohibició. En efecte, les administracions públiques “utilizarán exclusivamente los servicios de los servicios públicos de empleo de las comunidades autónomas o, en su caso, del Servicio Público de Empleo Estatal” (Disposició Addicional Segona).

Cal afegir, igualment, que les agències autoritzades abans del Reial Decret disposaran d’un termini de sis mesos per a adequar-se a la nova regulació de les agències de col·locació i sol·licitar la pertinent nova autorització.

Enllaç al Reial Decret: http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-20151

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Liberalització de serveis, Serveis públics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.