A diferència del que pensava Espronceda, el mar sí estava programat: Llei estatal 41/2010, de protecció del medi marí.

1.-La llei indicada incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la directiva 2008/56/CE, de 17 de juny, que estableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí. Podeu consultar-la a:

PDF (BOE-A-2010-20050 – 25 págs. – 414 KB)

D’acord amb l’article 132.2 de la Constitució, el mar territorial, els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental són béns de domini públic estatal. D’acord amb això, l’art. 1.2 de la Llei considera que els recursos del medi marí són béns de domini públic.

La Llei és d’aplicació a totes les aigües marines, inclosos el llit, el subsòl i els recursos naturals, sotmesos a sobirania o jurisdicció espanyola (art. 2.2). No s’aplica a les activitats de defensa o seguretat nacional (sense perjudici de que aquestes es compatibilitzin amb els objectius de la Llei).

2.-El punt de partida és un ús comú general per a tots els usos compatibles amb el bé, sense perjudici de que les Comunitats Autònomes puguin establir normes addicionals de protecció del medi ambient.

Fora d’aquesta situació, les activitats que afectin el medi marí (que poden ser d’execució d’obres o instal·lacions, dipòsits de matèries o abocaments) requeriran informe favorable del Ministeri de Medi Ambient.

La clau de la Llei és, precisament, la planificació d’objectius ambientals i, per tant, de compatibilitat d’usos, que portarà a terme l’Administració Pública (principalment, l’Administració de l’Estat). Això es concreta en l’elaboració d’”Estratègies marines” o plans i programes a partir d’unes demarcacions territorials d’origen geogràfic (regió del Atlàntic nororiental i regió del Mar Mediterrani). També es preveu de forma primmirada la creació d’una “Red de Áreas Marinas Protegidas de España”.


3.-En matèria de sancions, la Llei es remet a la legislació sectorial corresponent. La responsabilitat davant el dany ambiental quedarà regulada per la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental.

És important l’avís que fa el  número 2 de la Disposició Addicional tercera (especialment rellevant per a les Comunitats Autònomes):

“3. Las Administraciones Públicas y cualesquiera otras entidades integrantes del sector público que, en el ejercicio de sus competencias, incumplieran lo dispuesto en esta ley respecto a obligaciones derivadas de normas del derecho de la Unión Europea, dando lugar a que el Reino de España sea sancionado por las instituciones europeas asumirán, en la parte que les sea imputable, las responsabilidades que se devenguen de tal incumplimiento, de conformidad con lo previsto en esta disposición y en las de carácter reglamentario que, en desarrollo y ejecución de la misma, se dicten.”

Per últim, tenim el gust de recordar que Lucía CASADO , destacada col·lega en el camp del Dret Administratiu a casa nostra, és l’especialista declarat en aquesta matèria. Principalment, amb els seus llibres Los vertidos en aguas continentales. Las técnicas de intervención administrativa (Comares, 2004) i La regulación de los vertidos en aguas continentales en el Derecho comunitario. Hacia un enfoque ambiental y global en la protección de las aguas (Cedecs, 2005).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Domini públic i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.