Nou sector miner sota regulació administrativa: l’emmagatzemament geològic de diòxid de carboni (Llei 40/2010).

1.-La Unió Europea ha dictat una abundant normativa en matèria d’energia i canvi climàtic. Malgrat que el cert és que els negacionistes van guanyant terreny, és desitjable que la reducció de la contaminació atmosfèrica segueixi sent un objectiu rellevant de la legislació. En aquest sentit, destaquen les esperances dipositades en el nou procediment tècnic descrit a la recent Llei estatal 40/2010, de 29 de desembre, d’emmagatzemament geològic de diòxid de carboni. En concret, la seva Exposició de Motius es refereix a que:

“La captura y almacenamiento de carbono consiste en captar el dióxido de carbono (CO2) emitido por las instalaciones industriales, transportarlo a un emplazamiento de almacenamiento y finalmente inyectarlo y confinarlo en una formación geológica subterránea adecuada, con vista a su almacenamiento permanente.”

Ho podeu veure a PDF (BOE-A-2010-20049 – 45 págs. – 772 KB)

2.- La Llei articula, per tant, un nou sector econòmic, relatiu a l’emmagatzemament geològic de diòxid de carboni.

El punt de partida és la qualificació  com a domini públic estatal de les formacions geològiques  que serveixin per a allotjar aquests gasos (art. 3).

El Ministeri d’Indústria, Turisme i comerç atorgarà:

-Els permisos d’investigació quan afectin a l’àmbit territorial de més d’una Comunitat Autònoma o al subsòl marí.

-Les concessions d’emmagatzemament.

D’acord amb els criteris tradicionals de la legislació de mines, el titular d’un permís d’investigació que ha obtingut un resultat positiu té prioritat per a l’obtenció de la concessió.

Els titulars dels llocs d’emmagatzemament  podran exigir un preu per la seva utilització, respectant els principis de transparència i no discriminació. El règim retributiu de les xarxes de transport al lloc d’emmagatzemament serà establert pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

3.- Seguint una tècnica de la qual el legislador estatal està abusant darrerament, s’incorporen a les disposicions finals diverses modificacions de normes sense cap relació material amb la Llei 40/2010. De fet, la única fórmula que permetrà a l’operador jurídic detectar aquestes variacions serà la base de dades ordenada per computador. Això planteja problemes realment peculiars en la relació Dret-informàtica. Bé, en síntesi, avisem de les següents reformes:

-Llei de l’Impost sobre Successions i Donacions (autoliquidació obligatòria).

-Llei del Cadastre Immobiliari (entre altres aspectes, procediments de valoració col·lectiva).

-Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i Llei de l’Impost sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni (rendiments derivats de les Institucions d’Inversió Col·lectiva).

-Llei de l’Impost de Societats (efectes de les reduccions de capital).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Domini públic i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.