Un cas-riu

1.-Debat avui, a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els controladors. És una iniciativa dels alumnes, amb el suport del Deganat. Tinc l’honor de compartir taula amb l’estudiant que ens modera (del grup del bon amic Olivé Currius) , amb el catedràtic  de Dret del Treball Dr. Eduardo Rojo (vegeu el nostre post

http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/) i amb el catedràtic de Dret Constitucional Dr. Carreras. Cap d’ells necessita presentació.

El professor Rojo situa les claus del conflicte laboral i distingeix entre les raons jurídiques dels controladors (pot regular un Decret-Llei el contingut d’una relació laboral que està sent discutida per les parts?) i la seva debacle moral en desaparèixer de les torres de control. En  Carreras, però, considera que l’abandonament del lloc de treball la tarda del divendres 3 de desembre ja ultrapassava el marc laboral i justificava la declaració d’estat d’alarma.

Per part meva, plantejo la recuperació –justificada- de la vella noció de les relacions de supremacia especial, que tenen un sentit per a certs col·lectius on és raonable l’afebliment i fins i tot inexistència de certs drets (els presos, els funcionaris públics o certes categories d’ells com policies, bombers, inspectors administratius i, potser, els controladors). Sobre aquest tema ja havíem apuntat alguna cosa aquí mateix (http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/2010/12/15/aquellos-polvillos%E2%80%A6-el-decretllei-12010-sobre-prestacio-de-serveis-de-transit-aeri/).

2.-El professor Carreras apunta que no existeix una gradació alarma-excepció-setge, sinó que són situacions diferents sobre les quals s’articulen respostes jurídiques també distintes. No caminem, per tant, cap a l’abús dels estats d’excepció tan propis de la història d’Espanya i que ja va estudiar magníficament BALLBÉ al seu Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983).

3.-Per si de cas, de bon matí ja havia donat un cop d’ull al blog del company i professor de Dret Administratiu a València Andrés Boix Palop, que “capitaneja” (a nivell virtual)  el grup que no veu clara la declaració d’estat d’alarma, ja que considera que existien normes de Dret penal i de Dret laboral suficients per a reaccionar en el cas concret (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=304). A més –i això ja ens planteja interrogants de més volada- situa la “última hora autoritaria” en el marc de la “deriva reaccionaria” en la que, segons ell, ens anem endinsant (http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=306).

Seriositat remarcable dels estudiants: ni una pregunta basada en el ressentiment social contra “els sous estratosfèrics”. Totes les qüestions van girar entorn l’habilitació jurídica de l’estat d’alarma i les peculiaritats processals i materials del conflicte laboral. Magnífic (deixant de banda ara que, efectivament, també ha de discutir-se la qüestió de l’estructura retributiva dels controladors).

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ens institucionals, Liberalització de serveis i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.