Puc citar lliurement les sentències a través d’un enllaç informàtic ?

1.-Comencen a preocupar entre els operadors jurídics els efectes i la interpretació de l’acord de 28 d’octubre del 2010, del Ple del Consell Judicial, que va aprovar el Reglament 3/2010, “sobre reutilización de sentencias y otras resoluciones judiciales”. Segons el seu art. 2.2, la reutilització basada en mètodes digitals de referència o connexió al sistema de publicació de sentències del CENDOJ (“Centro de Documentación Judicial”) no és lliure ni oberta.

El CENDOJ  disposa d’un doble arxiu informàtic de sentències: un de caràcter públic i un altre que no es publica. Per a accedir a aquest segon, cal una autorització administrativa del director del Centre de Documentació Judicial.

2.-Més problemes planteja l’accés a l’arxiu públic del CENDOJ. També aquí cal autorització administrativa i obtenció de la pertinent “llicència-tipus” (sense condicions especials : art. 4).

Però  la norma és generosa i salva de la necessitat de permís certes activitats:

-Les docents o d’investigació científica, excepte que hi hagi una finalitat comercial (això últim s’entendrà quan s’obtinguin guanys comercials o beneficis econòmics).

-La difusió amb finalitat d’informació al públic si té naturalesa ocasional i nofinalitat comercial (això podria obligar a demanar autorització a tots els diaris d’informació general que pul·lulen per internet, si, per exemple, tenen una secció dedicada a informació de tribunals o reiteren les connexions).

-“La aportación documental de sentencias y otras resoluciones judiciales que se realice en el seno de un procedimiento judicial para mejor fundar las posiciones de las partes” (no acceptar aquesta excepció podria haver atacat el dret a la defensa).

-Altres activitats realitzades des del Consell General del Poder Judicial (publicacions oficials, accions formatives, informació als membres de la carrera judicial, etc.).

3.-Cal afegir que les autoritzacions es veuen acompanyades del pertinent preu públic (contraprestació econòmica).

Encara que les primeres reaccions parlen de “nou monopoli estatal”, potser el tema no és tan senzill. Pensem, per exemple, en la disputa entre Google i els diaris generalistes, que es neguen a cedir gratia et amore les informacions que ells han elaborat i que el buscador ordena i connecta parasitàriament.

Podeu consultar la norma i les primeres reaccions a:

Acuerdo de 28 de octubre de 2010, del Pleno del Consejo General del Poder Judicial, por el que se aprueba el Reglamento 3/2010, sobre reutilización de sentencias y otras resoluciones judiciales (BOE 22/11/10).

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-17860

BIURRUN ABAD, F.: “Un monopolio estatal más, la distribución de sentencias”.

http://www.legaltoday.com/opinion/articulos-de-opinion/un-monopolio-estatal-mas-la-distribucion-de-sentencias

(Aquí, per cert, amb una pregunta brillant del company BIURRUN: “¿Es la jurisprudencia una fuente complementaria de Derecho o una fuente de ingreso para las arcas públicas?”)

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets i llibertats i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.