Vol França reduir el nombre de municipis? Tu quoque?

1.-Del 23 al 25 del present mes s’està realitzant a Paris el Congrés de l’Associació d’alcaldes de França –Association des Maires de France-. Aquest any, té un significat especial, perquè el Senat i l’Assemblea Nacional han aprovat ja (el 9 i el 17 de novembre, respectivament) la reforma de la normativa de les col·lectivitats territorials –Code des collectivités territoriales-.

La premsa francesa ha indicat que, al final, la nova legislació no s’ha atrevit amb la qüestió de l’existència de 36.793 communes o municipis.  Segons Michel Delbergue, a Le Monde, l’admissió de l’acumulació de mandats als alcaldes (per exemple, l’alcalde de Nancy fa 27 anys que hi exerceix com a tal) i la presència al Senat d’una representació pròpia dels electes locals doten el sistema municipal francès d’un considerable conservadorisme. Per tant, aigües calmades en aquest sentit a França.

2.-Ara bé, la pràctica municipal havia multiplicat extraordinàriament els syndicats de communes, una espècie–aproximadament – de mancomunitats voluntàries amb personalitat jurídica. La reforma del Codi de les col·lectivitats territorials intenta posar ordre en aquesta proliferació i ordena l’agrupació dels municipis en una tècnica de col·laboració municipal forçosa denominada communautés de communes (o altres,  per a determinats territoris, com les communautés urbaines o les communautés d’agglomérations). En canvi, la creació d’un nou municipi per fusió voluntària se segueix sotmetent a tràmits feixucs.

A més, existeixen altres ens supramunicipals, que no s’estenen per tot el territori, sinó per àmbits metropolitans. En concret, les métropoles i els pôles métropolitaines. La comissió de l’antic primer ministre Balladour i un sector de la doctrina propugnaven la constitució d’algunes entitats metropolitanes fortes, amb competències decisòries en matèria d’urbanisme, habitatge, transport i fiscalitat. Al final, però, això no s’ha concretat, encara que un decret del Consell d’Estat ha de fixar encara el llistat concret de competències en matèria d’ordenació del territori, transports i medi ambient.

3.-Òbviament, tot això s’aprova en un marc de congelació de les aportacions estatals als municipis i a la intercommunalité (fórmules de col·laboració local ja indicades).

Podeu seguir els discursos de l’assemblea francesa d’alcaldes a:

http://www.amf.asso.fr/congres/accueil.asp?DOC_N_ID=10155&RUBRIQUE=246

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dret comparat, Municipis i règim local i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.