24 comentarios en “Cuatro noticias del domingo “para pensar”

  1. En el artículo que habla sobre las tabletas y su diversidad de precio, pienso que es algo normal que cuando una novedad tecnológica sale al mercado sea más cara que cuando lleva un tiempo en éste, ya sea por factores como la novedad, poca especialización industrial, de manera que quiera explotar al máximo el recurso…
    Pero más adelante es normal que el precio de éstos disminuya por la competitividad entre empresa, aunque haya empresas que no lo hagan y simplemente difundan la idea, de que por tener un aparato con un icono o una palabra x, dé un prestigio que no se encuentra a manos de cualquiera. Es decir, esto ya pasa a un plano elitista, ellos “escogen” a sus clientes, no los clientes al producto.

    Respecto el artículo de Libin, fundador de Evernote, comentar que es algo que no podría soportar, un ejemplo muy claro lo podemos encontrar en un libro (hasta la fecha ciencia ficción) de Ernest Cline, llamado Ready Player One. En este libro se nos sitúa en el 2044, en un momento en el que la tierra ha quedado tan deteriorada que la vida real deja de tener sentido y da paso a que la humanidad viva permanente conectada a una realidad virtual, Oasis. Un mundo en el que se puede ser y vivir como uno desee. Pero que no quiere decir que sea mejor o peor que en la vida real.

    En el artículo que nos comenta que las reacciones fisiológicas personales sustituirán las contraseñas, me hace desconfiar. Si hasta la actualidad, sabemos o por lo menos hemos oído hablar sobre las ventas de información de las redes sociales a los gobiernos, ¿no harán precisamente lo mismo con estas características personales? Es más, en el artículo de Libin podemos ver:

    Entrevistador: “Otro manifiesta su inquietud por todos los datos personales que ha volcado durante los últimos tres años en Evernote. Está preocupado por la colaboración de las empresas tecnológicas con la Agencia Nacional de Seguridad (NSA) y la violación de la privacidad.

    Libin: Yo puedo decir que nosotros nunca hemos facilitado la información de nuestros usuarios ni la NSA nos ha solicitado ningún tipo de datos, pero si lo hiciese no tendríamos más remedio que darlos.

    Para acabar, respecto al artículo de Apple y los niños, comentar que ya que los propios niños pasan todo el día con las tabletas, veo acertada que hayan desarrollada aplicaciones con un fin educativo, pero no veo bien que estas sean de pago. El motivo, os han comprado la tableta, la están usando y haciendo publicidad, seguramente que cuando se estropee lo volverán a hacer, además ¿deben de pagar por unos contenidos que la empresa se encarga de desarrollar? (siendo tan elevado el precio de ésta).

  2. “Apple abre tienda para nños”

    M’agradaria comentar l’article de la nova secció d’Apple que s’ofereix als nens, penso doncs que dins la societat digital en la qual vivim els nens i joves cada cop estan més relacionats amb les noves tecnologies, en part crec que és bo perquè és un inici d’adaptació, a l’hora però penso que l’ús que en fan és excessiu i descontrolat, i en alguns moments innecessari per l’edat que tenen.

    El fet que Apple hagi tret aplicacions educatives i a l’hora interactives és interessant, perquè aquest ús que es fa pot capgirar i ser útil en el desenvolupament i l’educació d’aquests nens. Penso però que el control o educació dels pares en l’ús d’aquestes tecnologies és necessari, i fins i tot el de les escoles. Això farà que aquests nens i joves creixin amb una certa educació digital que en el seu moment determinat els servirà.

    Aquestes noves aplicacions però s’han de pagar i això és un fet que pot perjudicar en el seu ús, tot i així la majoria d’aplicacions no són gratis. Per tant, la seva compra dependrà sobretot, de l’interès que tinguin els pares en que els seus fills s’eduquin a partir de les noves tecnologies.

  3. M’agradaria comentar l’article titulat “¿Tabletas de marca blanca”?.
    Per començar penso que el món de les tabletes i el món tecnològic en general està molt avançat i és molt competitiu, per això tot mínim detall pot influir a l’hora de vendre el teu producte, és per això, que és clau tenir un bon mètode de màrqueting.

    A l’article se’ns explica que les marques blanques estan superant a les empreses més importants en aquest sector. Penso que això és degut a que el nom “marca blanca” ja no té un sentit tant despectiu com podia tenir fa pocs anys enrere. Això ha canviat perquè els productes que ofereixen aquestes marques més econòmiques poden competir en quant a qualitat i prestacions amb els productes de les empreses capdavanteres.
    Tot i així penso que aquesta guerra de preus fa que el mercat de tabletes es desestabilitzi i es menyspreï el valor d’allò que estem comprant, però com a aspecte positiu d’això crec que aquesta constant lluita fa que la tecnologia avanci sense precedents i constantment surtin al mercat nous parells més útils (o no).

    És veritat que amb preus tan baixos, les tabletes de marca han de tenir un fet diferenciador però jo de moment encara crec en la fidelitat a una marca i és per això, que les empreses com Apple i Samsung continuen venen els seus productes amb tant èxit.

  4. Comentari sobre l’article “Apple abre tienda para niños”:

    Actualment, l’ús de les noves tecnologies és cada cop més freqüent i necessari en la societat en que vivim ja que s’ha convertit en una facilitat pel nostre dia a dia.

    L’article tracta sobre l’ús que en fan els nens menors de 13 anys, i personalment penso que nens tan petits no necessiten algunes de les moltes noves tecnologies que tenen a l’abast, sobretot quan parla de la categoria de menors de 5 anys i de 6 a 8 anys ja que, òbviament, durant aquestes franges d’edats es depèn molt dels pares. Per tant, trobo bastant excessiu que existeixin aplicacions especialitzades per a nens tan petits perquè un efecte molt comú de les noves tecnologies és l’addicció i cada cop és més freqüent. Tot i així, per una altra banda, crec que és positiu, si es van introduint en les seves vides poc a poc per acostumar-se i créixer en el món virtual que predomina cada cop més.

    Per una altra banda, trobo interessant i positiu que existeixin aplicacions educatives per a nens a partir de 10 anys perquè és una nova manera interactiva, diferent i entretinguda per a que els nens aprenguin, però sempre sota vigilància d’algun adult per garantir-ne un bon ús, no excessiu.

    Finalment, hi ha un altre factor important que són els diners. La majoria d’aplicacions s’han de pagar i, per tant, són els pares els que decideixen comprar-les o no. A més, actualment, amb la crisi, crec que és més difícil que es gastin els diners en aplicacions d’aquest tipus ja que fins ara no s’han utilitzat des de tan petits i em aprés igualment. Per tant, crec que això fa que no sigui una cosa necessària.

    En conclusió, el meu punt de vista és que les noves tecnologies poden ser de gran ajuda a l’hora d’educar a nens, però sempre amb ajuda d’un adult que ho controli. Tot i així, segueixo pensant que no és necessari en nens menors de 8 anys perquè ho trobo excessiu.

  5. “¿Tablets de marca blanca?”
    Actualment, ens trobem en un món molt avançat tecnològicament. Com amb tot, hi ha marques que tenen més prestigi i d’altres que no en tenen tant, ja sigui per la qualitat o pel reconeixement que han adquirit els seus productes.

    Des del meu punt de vista, crec que està bé el fet que hi hagi marques com Apple que venguin els seus productes a uns preus realment alts, i altres empreses, ja siguin de marca blanca o no, que venguin les seves tablets a preus més baixos.

    Ens trobem en un punt en que la societat està dividida en dues classes socials, classe alta i classe baixa. Per aquest motiu, crec que el fet que hi hagi diferents marques de tabletes amb preus diferents permet a la gent, comprar en funció del seu poder adquisitiu.

    És cert que la qualitat d’una tableta Apple i d’una tableta de marca blanca mai serà la mateixa i que queda reflectit en el preu d’aquestes (cal dir també que en alguns casos el preu també és excessiu) però des del meu punt de vista, penso que és bo que tothom, en més mesura o en menys, pugui adquirir una tableta per satisfer les seves necessitats.

  6. A continuació, faré un comentari sobre la notícia “Apple abre tienda para niños”.

    Per començar, faré un petit resum sobre els aspectes més destacats de la notícia: Apple ha llençat nous recursos i aplicacions, ordenats per edat i temàtiques, per a nens i nenes de cinc a onze anys. Per exemple, els més petits disposen d’activitats que tracten dels colors, formes i primeres paraules, i pels nens més grans, apple proposa blocs temàtics basats en el coneixement de la naturalesa, geografia o el medi ambient, entre moltes d’altres coses.

    En primer lloc, opino que està molt bé que els nens tinguin eines i recursos diferents als tradicionals per aprendre, ja que hem avançat molt tecnologicament i disposem de molt bones oportunitats per aprendre interaccionant, i els nens han d’aprofitar tot aquest coneixement i fer ús d’aquestes eines. Trobo que jugant és una bona manera d’aprendre, i per tant, trobo perfecte que els nens aprenguin amb les noves tencologies i les aplicacions que ens proporcionen.

    D’altra banda, però, trobo que mai hem d’oblidar d’on venim, i no deixar de banda els mètodes tradicionals d’una manera tan radical com, en molts casos, s’està fent, ja que penso que interactuar tant amb màquines et priva de moltes coses, i molt positives, com relacionar-te amb altre gent d’una manera directa i més personal, aprendre d’ella, discrepar i discutir,… i tot això et conforma com a persona. Si un nen només aprèn a través de màquines, per molt bones que siguin les opcions que l’ofereixen, com programes educatius basats en el medi ambient, en la cooperació,… si no entra en contacte directe amb el que està aprenent, crec que és una equivocació.

    Crec que s’està abusant d’aquest fet, i que molts més nens dels que haurien de ser, arriben a casa i es posen a jugar amb màquines, i els pares es treuen un pes de sobre perquè el nen o la nena ja està entretingut.

    Així doncs, no discrepo d’utilitzar les noves eines tecnològiques per aprendre, i crec que els nens i nenes poden treure molt de profit d’aquest fet, però s’ha de saber fins a quin punt arribar i combinar-ho amb altres mètodes d’aprenentatge, ja que no puc evitar esgarrifar-me quan veig un nen que no sap ni parlar ni caminar, però està amb una tablet a les mans i sap manejar-la amb normalitat. Crec que en molts casos, no s’està fent un bon ús.

  7. En cuanto al artículo de la nueva tienda de Apple para niños menores de 11 años, se dice que es muy positivo que los niños y niñas también tengan aplicaciones en las tabletas, dirigidas básicamente a esta edad.
    Por lo que yo he podido comprobar observando a niños y niñas, comprendidos en estas edades, jugando con tablets, creo que no es necesario que usen esta tecnología desde tan pequeños. Ya que más adelante a lo largo de sus vidas usaran de forma casi obligatoria tecnologías como Pc’s, tablets, móviles, tanto en el trabajo como en las escuelas.
    Por lo tanto bajo mi punto de vista es mejor ocupar el tiempo libre en hacer actividades más físicas e interactivas con el resto de la familia o comunidad sin tener que usar este tipo de tecnología que lo único que hace es individualizar al niño o niña.
    Aun así, en el caso de que se usen estas aplicaciones, deberían jugar tan solo un tiempo reducido al día, de tal manera que acabado ese tiempo los padres retirasen la tablets.

  8. “Apple abre tienda para niños”

    Des del meu punt de vista, aquesta nova idea d’Apple d’obrir una tenda amb tecnologia per a menors i ordenada per edats és una gran idea sempre i quant s’utilitzi de la manera adequada. M’explico: Per a mi seria una bona idea sempre i quan aquestes tecnologies per aquests menors siguessin sempre aplicables a l’educació, és a dir, que els servissin per apendre (ja sigui les competències bàsiques o les competències digitals). Aquesta és la idea que té Apple i així estic d’acord amb aquesta innovació. No hi estaria d’acord si els nens comencessin a fer servir aquestes tabletes per jugar a jocs per internet, o navegar per xarxes socials ja que això als 5 anys no és el que toca.

    Crec sincerament que és una molt bona idea per anar introduint als nens al món tecnològic en el que vivim, ja que un bon funcionament de les TIC ens pot donar moltes facilitats per apendre, buscar informació…

  9. Haciendo referencia al artículo “Tabletas de marca blanca?”, tengo que decir que esta propuesta obviamente tiene punto claramente favorecedor, ya que -y sobretodo en los tiempos que corren- la tecnología está demasiado expuesta ya en nuestros habitos de vida, y por lo tanto, todo el mundo tiene necesidad de tener un aparato electrónico ya sea tablet, movil, ordenador o cualquier otro. Por tanto, que sean de marca blanca y más baratos es bueno para la gente con menos recursos econónicos.
    La idea de que estos aparatos sean de marca blanca pero dispongan de las mismas aplicaciones que las demás es importante porque no supone ningun problema de distinción con otras tabletas de marca preferente. Eso si, por otro lado, tendríamos que ver si realmente, no hay diferencias con las marcas preferentes, como podrían ser el color, la opción de obtener todas las aplicaciones, la calidad… En ese caso, si en las tabletas de marca blanca se notara alguna diferencia, lo mejor seria recurrir a las otras de una marca más buena aunque sean mas caras ya que al final saldría a cuenta.
    En cuanto al servicio telefónico, me parece una idea genial el hecho de poder disponer de teléfono a la vez, ya que así se resume todo a un solo aparato tecnológico.
    Para terminar, quiero hacer referencia al hecho de que personalmente, prefiero obtener productos de marcas reconocidas a los de marcas blancas ya que he comprobado que realmente sí hay diferencias.

  10. “La distinció entre el món físic i el món virtual desapareixerà”

    Phil Libin, fundador de Evernote, comenta que la distinció entre el món físic i el món virtual desapareixerà en els pròxims anys. Cada vegada són més les persones que entren en contacte amb el món digital i crec, a l’igual que Libin, que les persones només volen estar rodejades de facilitats, d’objectes que els facin allò més feixuc.

    Aviat podrem dir que no hi ha ni el món digital ni el món real, sinó que tot serà un sol món. Un món nou i ple de tecnologies a l’abast de tots. Les persones estarem en contacte a totes hores a través de la web. Les tecnologies avancen cada vegada més ràpid i això provoca noves expectatives, nous límits i nous reptes que es volen complir. En el món físic s’han produït canvis molt ràpids i, aquests, han tingut una influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el medi.

    Però el que em pregunto és si aquesta difusió dels dos mons serà positiva o negativa a l’hora de l’aprenentatge dels infants. Jo crec que no els podem presentar un món on tot sigui digital, virtual. Han de saber que el món físic existeix, que és real. En aquest món hi ha interacció, hi ha passió. Passió per la vida i per la feina.

    Així doncs, personalment crec que no s’hauria de dissoldre aquests dos mons. Tots dos han de restar entre nosaltres, han de formar part de la nostra vida. I hem de deixar que els infants gaudeixin de les noves tecnologies, d’aquest nou món que s’acosta. Però han de conèixer els límits d’aquest món i saber que existeixen altres mètodes d’aprenentatge que no són a través del món virtual i digital.

  11. “La distinció entre el món físic i el virtual desapareixerà.”
    L’article del que parlaré a continuació es tracta d’una entrevista a Phil Libin, el fundador de l’aplicació informàtica EverNote destinada a l’organització d’informació per Windows, Android i Blackberry entre altres.

    Al començament de la notícia podem veure l’admiració que sent Libin per Steve Jobs, l’entrevistat tracta el tema de la protecció de dades i la cooperació amb l’Agència Nacional de Seguretat i ens explica que el seu objectiu és cercar la cultura de l’empresa i mantenir-la.

    Seguidament, Libin afirma que no existeix la competència, tan sols l’ajuda mútua entre grans empreses, i que aviat la separació entre el món físic i el virtual o digital desapareixerà, cercant únicament objectes útils i pràctics sense importar el seu format.

    Per finalitzar, el fundador d’EverNote confessa que no separa la vida laboral de la personal, per a ell tot és treball.

    Des del meu punt de vista, el tema principal d’aquesta notícia, la desaparició de la separació entre el món tradicional i el digital, és un aspecte molt important a tractar. La meva opinió és que sempre hem de buscar avançar, trobar nous recursos que ens facin la vida molt més senzilla, però mai hem d’oblidar d’on venim i qui som. És cert que les noves tecnologies ens fan el dia a dia molt més dinàmic, però per exemple, en el món de l’educació, també és veritat que el sistema d’implantar ordinadors portàtils a les aules de primària i ESO ha causat un gran endarreriment a la formació de l’alumnat a causa de les fàcils distraccions i problemes tècnics dels primers mesos (o fins i tot del primer curs).

    Com a conclusió volia comentar la valoració que té Phil Libin sobre una vida personal i laboral conjunta. Jo sempre he sigut partidària de que el treball de cadascú ha de ser vocacional, ha d’agradar de debò, però no crec saludable no saber separar la família i els amics de tot aquest món del treball.

  12. “La distinción entre el mundo físico y el virtual va a desaparecer”
    Aquest ha sigut el títol que més m’ha cridat l’atenció ja que trobo bastant extremista que d’aquí un temps no es distingeixi entre el món físic i el virtual.
    Tot i així, penso que en aquests últims anys les noves tecnologies s’han introduït molt ràpidament en les nostres vides, començant per l’ús d’internet per buscar informació, connectar-se a les xarxes socials, descarregar-se música com també per la necessitat d’estar constantment enganxats al mòbil convertint-ho tot en la societat de la immediatesa.
    Per tant vist com han canviat els temps no m’estranyaria que potser d’aquí uns anys tot això hagi evolucionat de tal manera que no es pugui diferenciar entre un món i l’altre. És per això que s’han d’educar els nens des de ben petits perquè facin un bon ús de totes aquestes noves tecnologies i donant més valor al contacte presencial.
    En aquesta entrevista amb Phil Libin, creador de Evernote, ens explica la ràpida evolució de la seva empresa que amb 5 anys de vida ja ha aconseguit 75 milions d’usuaris. Aquesta es dedica a crear aplicacions per mòbils, Macs, Windows, iPads entre d’altres.
    Ell és un incansable treballador que es centra totalment en la seva feina sense fer distinció entre la vida personal i el treball. Ja que creu que quan una cosa t’agrada de veritat no t’importa estar totalment dedicat a fer-ho. Personalment penso que hi ha d’haver un equilibri entre la vida personal i la feina car tots els extrems són dolents. Però per altra banda crec que si realment vols arribar on ha arribat Phil Libin has de tenir molta dedicació i invertir moltes hores per aconseguir uns bons resultats.

  13. Quatro noticias para pensar:

    Respecte al primer article, trobo molt oportú que nens i nenes tinguin “tablets” per afavorir el seu desenvolupament cognitiu, sempre i quan les aplicacions que aquests usin siguin les adequades a les respectives edats.

    Com ja hem vist i nombrat altres vegades, vivim en una generació en què la tecnologia predomina per sobre de moltes coses. Això fa que, a diferència d’altres èpoques, en l’actualitat tothom disposa de diferents eines tecnològics que afavoreixin l’aprenentatge, com ara: ordinadors, “tablets”, etc. No només vivim en una generació tecnològica, sinó que també estem passant per uns moments de crisi econòmica. Això fa que, gairebé totes les famílies, busquin alternatives a l’hora d’adquirir estris tecnològics, com ara, buscar-ne de més econòmics. És per això, que defenso les noves “tablets” de marca blanca amb el seu cost tant baix.

    El món capitalista funciona a base d’adquirir el màxim benefici econòmic; és per això que fins ara, les empreses privades en l’àmbit tecnològic, s’aprofiten dels seus productes elevant el preu, per tal d’adquirir el màxim benefici. Gràcies a altres empreses que treuen al mercat marques blanques de segons quins productes, adquirir un “tablet” avui en dia està a l’abast de tot el poble i no només de la classe alta.

    Des del meu punt de vista, si les empreses privades no obtenen benefici amb els seus articles tecnològics, que baixin els preus d’aquests.

  14. “Apple abre tienda para niños”

    Actualmente, de cada vez es más frecuente ver a niños con un manejo extraordinario de las nuevas tecnologías.

    El hecho de que Apple haya lanzado al mercado una zona de aplicaciones dedicada a los niños me parece muy buena idea. No sólo con juegos de colorear o algo parecido, sino que también encontramos algunas de carácter educativo.

    Que las aplicaciones estén separadas por distintas edades es muy buen recurso para así poder fijarse en las necesidades educativas que se necesitan en cada momento de nuestro crecimiento. Resulta ilógico que una aplicación sea la misma para un niño de 5 años como para uno de 11 años, ya que cada niño necesita trabajar unos factores específicos de su edad y ir superando unos niveles para ir aumentando su capacidad educativa.

    Mediante las aplicaciones, los niños pueden llegar a aprender muchísimas más cosas de las que imaginamos. Para que el niño centre toda su atención en ese juego, aplicación o actividad; estos tienen que ser de carácter simpático y sencillo, sin muchas complicaciones a la hora de manejarlo; porque seguramente si ven que no lo pueden hacer por si solos lo dejarán de lado.

    Me parece una excelente idea que haya aplicaciones que se puedan obtener de manera gratuita. Ya que hay veces que pagamos por una aplicación y que luego resulta no ser lo que buscábamos, o que en este caso, no “enganche” a los niños.

    Con la llegada de estas nuevas aplicaciones, hay que poner especial cuidado al comportamiento de los niños ya que les tenemos que enseñar a no abusar de estas tecnologías, hacerles entender que también existen otras herramientas para el aprendizaje. Hay que ir con mucho cuidado, porque actualmente vemos de cada vez más hay niños y jovenes enganchados a las nuevas tecnologías y que las usan de manera obsesiva.

  15. ‘’El iris o los latidos sustituirán a las actuales contraseñas‘’

    Hoy en día vivimos en una sociedad cada vez más digitalizada, tanto es así, que ya no vemos tan lejano lo que pensábamos que solo ocurría en películas futuristas como es el reconocimiento de voz, facial, de iris o incluso mediante latidos, en vez de la utilización de contraseñas para acceder a nuestros datos.
    Creo que la realidad casi supera la ficción y que posiblemente estemos yendo demasiado lejos en el ámbito digital, ya que cada vez creamos aparatos más inteligentes y puede que por contra, las personas nos estemos volviendo demasiado cómodas, hasta el punto de que ya no sabemos vivir sin este tipo de tecnología avanzada, personalmente opino que es perfecto que las nuevas tecnologías nos faciliten la vida, pero no que nos vuelvan inútiles y en consecuencia totalmente indefensos ante el medio.
    Comprar on-line, llevar a cabo tus operaciones bancarias o conocer gente, son tres de las múltiples acciones con las que la mayoría de las personas estamos familiarizados a hacer mediante internet, pero no podemos olvidarnos, que para llevar a cabo estas acciones debemos registrarnos y dar nuestros datos personales, y aquí es donde viene el gran problema de los últimos años: los hackers, estas personas son capaces de suplantarnos la identidad y ocasionarnos además de robar nuestro número de cuenta y hacer lo que quieran con nuestro dinero.
    Éste problema es real, y muy frecuente, ya que hoy en día hay diversos métodos para que personas ajenas puedan descubrir nuestras contraseñas, las cuales están formadas de letras, números y/o signos y así acceder a nuestros datos más íntimos. Por ello, diversas empresas, están estudiando la posibilidad de cambiar la metodología de las contraseñas, sustituyendo la actual, con métodos como reconocimiento del iris, latidos, huellas dactilares, entre otros. El problema de éstos nuevos métodos, es que algunos ya se han incorporado, como el reconocimiento de huellas dactilares en portátiles, pero no siempre funcionan. Otro contra, sería el precio, ya que los aparatos que llevasen este sistema de reconocimientos, harían aumentar mucho más el precio del aparato ya que debería llevar incorporada tecnología más cara e innovadora, sin olvidarnos, que los temidos hackers, siempre están ahí y seguro que igual que avanzan los métodos de seguridad, también lo harán los métodos para burlarla, creando así un serio problema ya que quizá al creer que se trata de un método más seguro, cedemos más datos personales que podrían crear serios problemas referentes a nuestra privacidad.
    Por todo esto, personalmente creo que no debemos ceder datos relevantes de nuestra vida privada por vía internet, ya que en mi opinión si lo hacemos, puede que sea muy cómodo no tener que salir de casa para hacer ciertas operaciones o hacerlas desde la otra punta del mundo, pero hemos de ser conscientes del riesgo que podemos correr, siempre estaremos expuestos, por mucho que mejoren los métodos de seguridad, a que alguna persona no deseada pueda acceder a éstos datos, así que en mi opinión creo que el dinero para invertir en éstos nuevos métodos podrían invertirse en investigaciones más fructíferas,y que más que un problema de mejora de métodos para la seguridad, es un problema de aprender y concienciar a ser un buen ciudadano digital y saber a qué peligros nos exponemos cediendo ciertos datos y a cuales no, y así ser conscientes de las consecuencias que esto nos puede causar.

  16. “Apple abre tienda para niños”

    Como todo, creo que el hecho de que un niño de corta edad tanga una Tablet tiene tanto cosas positivas como negativas.
    Personalmente soy de las que prefiere leer un libro en papel antes que por ordenador o Tablet, pero también es verdad que es mucho más cómodo llevar un único aparato que contenga diversas aplicaciones que no un montón de libros encima, y creo que una madre que quiere que su hijo aprenda o se entretenga en cualquier situación también puede pensar así.

    Considero que a un niño le llama más la atención una Tablet que un libro a la hora de aprender, ya sea por consecuencias diversas, pero el hecho de tener música, que cambien los colores varias veces, etc., hacen que un niño se lo pase mejor interactuando con una Tablet antes que con un libro, y por lo tanto este utilizaría mas aplicaciones en la Tablet y aprendería de manera igualmente didáctica.

    Por lo tanto, que un niño tenga una Tablet creo que le incitaría a aprender más que un libro ya que vive rodeado de esas tecnologías y es un aparato que les llama bastante la atención y que a la vez es entretenido.

    Como consecuencia negativa, debo decir que pienso que un niño de esa edad no debe aprender únicamente con una Tablet, ya que si no llegaría un momento en el que se perdería el trabajar en papel. Estas Tablets están adaptadas a niños de corta edad, pero aun así creo que no son del todo necesarias para ellos, ya que si las utilizan de tan pequeños llegaría un momento en el cual les crearía una necesidad y una dependencia hacia ellos y llegaría un momento en el que no sabrían vivir sin ellas.

    También es verdad que la sociedad evoluciona a pasos agigantados en el ámbito tecnológico y que muchas veces no somos conscientes de esto y nos debemos ir acostumbrando a estos avances ya que en poco tiempo estas tecnologías serán utilizadas por gente cada vez mas joven.

  17. Reflexió: ¿tabletas de marca blanca?

    considero que el món tecnològic, és un món que dia a dia ens envolta d’una manera molt més significativa, i és per això que crec que tothom hauría de tenir accés a totes les eines que el configuren.

    Per això, crec en les marques blanques perquè dia rere dia ens demostren la competitivitat que tenen amb les demés marques del mercat, ja que ens donen les mateixes prestacions, i a diferència d’aquestes ens fan a tots més accecibles al món tecnològic.

    Discrepo quan és diu que el preu marca la qualtiat de l’aparall tecnològic, ja que simplement considero que les marques com per exemple appel, tenen l’objectiu de diferènciar i seleccionar el seu client, un client de classe social alta, ja que així el fa més significatiu en el mercat.

    No per això crec que no hi hauría d’haver diferents marques en el mercat, sinó que tot el contrari, d’aquesta manera és l’única en que hi ha un mercat més competitiu i per tant una exigència que fa que el seu producte busqui una millora dia a dia. Però si que crec que hi hauríen d’haver limits als preus excessius, i més a una empresa com appel, que la seva mà d’obra és troba a Xina, on les condicions laborals són infrahumanes i els treballadors són explotats tant pel seu salari com per les hores laborals.

  18. El meu comentari tracta sobre l’article “Apple abre tienda para niños”:

    Les aplicacions estan molt integrades en la nostra vida quotidiana, però cada cop veiem més la imatge d’un nen amb una tableta, ordinador o mòbil a les mans utilitzant una aplicació per entretenir-se. Els cas és que cada vegada són més els projectes i les aplicacions creades per a infants de totes les edats, inclosos els preescolars i gairebé nadons.
    La nova proposta de la gran multinacional Apple consisteix precisament en crear un conjunt d’aplicacions dirigides especialment per als infants, les “apps” estan ordenades per edats i temes, diferenciant tres categories, per a menors de 5 anys, entre 6 i 8 i per últim, entre 8 i 11. Aquesta manera d’organitzar les aplicacions fan més accessible la seva utilització.
    Trobo molt interessant que es creïn noves aplicacions per a nens amb finalitats educatives, ja que poden arribar a ser molt productives per a ells i per als mateixos pares, ja que tenen al seu abast noves aplicacions educatives que els ajuda a educar als seus fills d’una manera divertida i entretinguda. El que no trobo bo, és el fet d’utilitzar aquestes aplicacions amb la finalitat d’entretenir els fills quan els pares no els volen prestar atenció, aquesta és una conducta errònia, ja que també és cert que les persones no podem dependre tant de la tecnologia. Per tant, aquest tipus d’aplicacions són productives i bones utilitzades amb la finalitat que les correspon.
    El que més m’ha agradat d’aquesta nova iniciativa és el fet de que s’utilitza el mètode de Maria Montessori per realitzar algunes aplicacions, considero que Montessori ha sigut una de les millors pedagogues i ha aportat molt a l’educació actual. El Mètode Montessori parteix principalment de la llibertat, activitat i individualitat de l’infant, i aquest és un mètode molt representat en les aplicacions, ja que són eines que permeten als nens aprendre d’una manera lliure i sense cap ajuda per part de l’educador.
    En definitiva, considero que s’hauria d’apostar per més iniciatives com aquesta perquè són fets que milloren el sistema educatiu, creant noves eines pels educadors i alumnes amb les quals els infants poden desenvolupar noves competències de manera independent i lliure.

  19. Notícia : “apple abre tienda para niños” recurs

    La notícia bàsicament ens diu que la AppStore Apple ha estrenat una zona dedicada als nens amb aplicacions ordenades per edats i temes, d’aquesta manera, ens podem trobar aplicacions per nens menors de cinc anys, com a molt petits i per nens d’onze com a molt grans. Aquestes aplicacions són molt diverses, ja que poden haver tot tipus de jocs educatius o altres sistemes interactius, com un contacontes. La notícia afegeix que aquestes aplicacions només es vendran a una institució, com les escoles i els centres d’ensenyament.
    Respecta aquesta informació haig de dir que no estic del tot d’acord amb la idea que menors de cinc anys utilitzin aquest tipus d’aplicacions, ja que hi ha altres recursos igual o més dinàmics que poden estimular el nen, que no creen addicció i que per tant a la llarga no són tant dolents, com és el cas dels llibres infantils, alguns jocs de taules…és a dir, mitjans transmesos a través de tots els sentits i no només a partir d’una pantalla, que sota el meu punt de vista no estimula suficientment el nen. Tanmateix, quan els nens són més grans, ja tenen la capacitat de distingir entre el món virtual i el real, per tant considero que estan més qualificats per aprendre utilitzar aquest tipus d’eina.

    Per un altre banda haig de dir que trobo molt encertada la decisió de comercialitzar amb aquest tipus de tecnologia a les escoles, ja que d’aquesta manera s’innoven mètodes d’ensenyament, es fan classes dinàmiques i els nens aprenen utilitzar d’una forma sana i segura eines que en el futur els hi seran molt útils, ja que cada dia estem més digitalitzats. Per altre a banda recalco que aquests mètodes són bons, sempre i quan existeixi l’anomenada “ciutadania digital”, és a dir, sempre i quan s’ensenyi a fer un bon ús de les aplicacions. A més a més crec que no tot hauria d’estar digitalitzat en les aules, ja que la tecnologia sovint falla i a la llarga pot provocar problemes, de vista per exemple o d’altres més difícils de detectar com trastorns o obsessions cap a les tecnologies, per tant opino que les classes s’haurien de realitzar mitjançant la combinació de materials i mètodes nous amb d’altres una mica més antics.

    En resum, crec que la idea d’AppStore Apple pot ajudar al desenvolupament en el món dels nens i nenes, sempre i quan no s’abusi i es faci un bon ús de les aplicacions esmentades en la notícia.

  20. Responent a l’article “Apple abre tienda para niños”, particularment opino que, darrere una gran empresa com és Apple, ha estat positiva la incorporació de recursos i d’aplicacions per als més petits. Tot i així, m’espanta la idea de pensar que aquests nens creixeran sense saber què és un joc de fusta, o un puzzle, o una nina de drap, coses que poden semblar “primitives” però que conserven les essències de la infantesa de tots.

    Em sembla terrible que els nens menors de 13 anys dominin perfectament els aparells electrònics i no un esport o un instrument, per exemple, i penso que amb el temps, s’aniran perdent els valors culturals i socials positius que s’han aconseguit inculcar fins el moment, dificultant l’accés a una educació basada en la interacció real i no virtual dels nens, que més endavant ja hauran d’enfrontar-se al domini de les noves tecnologies per a avançar en les matèries i fins i tot per a poder treballar.

    Respecto la idea d’aproximar els nens a l’avenç tecnològic, però no podem deixar que es perdi l’essència infantil, la senzillesa i la felicitat amb el mínim de coses possibles.

  21. “Apple abre tienda para niños”

    Penso que aquest article és força interessant, ja que amb la nova versió d’Apple de iOS7 hi ha molts jocs per a nens però no n’hi havia fins ara cap que fomentés l’educació.

    Està molt bé que els nens juguin i s’ho passin bé a la vegada que estan aprenent coses com el cos humà i fins i tot certs coneixements de cuina. Tot això a través d’un món virtual que a poc a poc cada cop tots ens formem més part.

    Per altra banda, nens tan petits com els que s’han esmentat a l’article potser no necessiten utilitzar aquestes tecnologies. Un nen tan petit no s’ha d’acostumar tan ràpid a aquestes coses, un nen s’ha d’acostumar a llegir, aprendre a l’escola, sortir a jugar al parc… Ara, que per distreure’s molt de tant en tant trobo que està bé que Apple crei coses educatives per a nens.

  22. Aquest és el títol de la notícia de la qual parlaré. He de dir que m’he decantat per aquesta notícia perquè al veure al títol de pensat de seguida: El que faltava! La notícia ens explica que la empresa samsung ha creat una tablet pels nens però que concretament AppleStore ha estrenat una zona dedicada exclusivament a ells.

    En aquesta secció de la AppleStore hi ha aplicacions especials per als nens dividides en diferents franges d’edat. La majoria d’aquestes tracten de jocs o activitats a través dels quals aprenen conceptes d’història, matemàtiques, cultura, naturalesa…

    Per una banda, sé que estem en plena era tecnològica i que aquesta ens dóna moltes facilitats per al nostre dia a dia, però per l’altre banda també crec que tot té el seu moment i que els nens tan petits han d’aprendre mitjantçant l’experimentació i el tacte i no pas a través d’una pantalla. Crec que s’ha de fomentar els jocs de tota la vida i el tracte cara a cara. DEIXEM QUE ELS NENS SIGUIN NENS!

  23. Comentari sobre “Tabletas de marca blanca”:

    En aquest article es parla sobre el gran increment de les vendes de les tauletes de marca blanca a causa dels seus baixos preus.

    Jo trobo molt bé que es venguin tauletes a tan baix preu mentre que aquestes no s’espatllin amb facilitat. Si mantenen aquests preus, aquestes tabletes podran ser molt més accessibles per a aquelles persones que no es poden permetre gastar gaires diners en una tauleta. A més, no tothom necessita una tauleta de marca, hi ha gent que només vol utilitzar les eines bàsiques, per això aquestes tauletes són perfectes per a ells.

    També opino que a la gent li anirà molt bé que hagin tret les tauletes amb les que es poden fer trucades. Així les tauletes tindran les mateixes utilitats que un smartphone. A més, aquest gran canvi és molt positiu ja que aquestes tauletes són molt més barates que els telèfons mòbils.

    Finalment crec que les grans marques com Apple o Samsung haurien de justificar aquests preus tan alts a les seves tauletes, ja que unes altres que poden fer el mateix pero que en canvi són de marca blanca, costen molt menys de la meitat.

  24. M’agradaria comentar l’article titulat “¿Tabletas de marca blanca”?.
    Per començar penso que el món de les tabletes i el món tecnològic en general està molt avançat i és molt competitiu, per això tot mínim detall pot influir a l’hora de vendre el teu producte, és per això, que és clau tenir un bon mètode de màrqueting.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.