De lo sólido a lo líquido y de las TIC a las TAC

solidoliquido
De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0. de Manuel Area y Teresa Pessoa. Plantea una serie de competencias a desarrollar para ser competentes en el uso de las tecnologías digitales en la sociedad actual.

tictac
De las TIC a las TAC: el difícil tránsito de una vocal de Juana Ma Sancho nos plantea los problemas que es necesario afrontar para hacer de las TIC una herramienta educativa para la mejora.

Os invito a hacer los comentarios críticos que consideréis oportunos a las ideas principales de los dos artículos, pasándolas por vuestras experiencias y perspectivas.

5 comentarios en “De lo sólido a lo líquido y de las TIC a las TAC

  1. «De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0»

    La cultura “sòlida” fa referència a la dels segles XIX i XX, i la cultura de la informació “líquida” és la de la web 2.0. Aquesta web és definida com a biblioteca universal, com a mercat global, com un gran puzle d’hipertextos, inclús com una àgora pública de comunicació i interacció.

    Estic d’acord que les noves alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària pel desenvolupament social i democràtic de la societat del segle XXI. És obvi que les noves tecnologies han influenciat d’una manera molt explícita sobre les persones, i aquestes han evolucionat molt ràpid per aprendre-les totes i fer-ne un bon ús. Les TIC van aparèixer com una gran novetat, fins i tot m’atreveixo a dir que van ser com una revolució. Les tecnologies de la interpretació i de la comunicació han canviat les nostres expectatives, ja que n’han creat de noves.

    L’alfabetització ha de cultivar les competències per tal que un subjecte controli diferents llenguatges, com ara audiovisuals, sonors, etc. També estic d’acord en l’afirmació de que la web 2.0 és una xarxa social que ens permet estar en contacte amb altres usuaris, i d’aquesta manera crear grups de comunicació.
    Això si, cal tenir present que fer un abús d’aquestes noves tecnologies és dolent ja que a la llarga pot produir afectes negatius en la persona, com ara addicció a les xarxes socials. Però no podem confondre els amants de la tecnologia amb els qui la utilitzen per escapar de les dificultats de la vida.

    Un afecte que pot produir l’addicció a la xarxa social és la disminució de la sociabilitat, cosa que comporta la pèrdua d’amistats, també pot provocar canvis en el caràcter i en la pròpia salut perquè no es té cura de la higiene corporal. S’intenta passar el màxim d’hores a la web. Però malgrat aquests afectes, cal dir que és molt profitosa.

    El que també m’ha cridat l’atenció, ha estat la fusió de lo virtual i lo empíric, generant “mons virtuals” a través de plataformes on-line. Això ens permet vivenciar intenses emocions de comunicació i d’interacció social.

    En definitiva, l’alfabetització a la cultura digital de la web 2.0 és molt més complicat que el sol aprenentatge de saber utilitzar eines com el software social, com ara blocs, xarxes, etc. I cal destacar que l’objectiu de l’alfabetització és desenvolupar a cada subjecte la capacitat de poder actuar i participar de manera autònoma a la cultura del ciberespai.

    Així doncs, i ja per acabar, m’agradaria dir una petita definició que resumís el que significa ser alfabet. Per tant, dic que consisteix en construir-se una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i amb valors democràtics.

  2. Estic d’acord amb l’autor d’aquest article quan diu que la Web 2.0 ha canviat i està canviant la nostra manera de viure. És evident que la tecnologia forma part de la nostra cultura i que sense ella ara mateix no seríem el que som, però tampoc haguéssim sigut capaços d’arribar fins on hem arribat en quant a descobriments. És veritat que els ítems culturals per excel·lència (literatura, cinema, fotografia, música…) estan canviant i al mateix temps s’estan adaptant a la tecnologia i a la demanda tecnològica dels éssers humans, és a dir, les sales cinematogràfiques, per exemple, estan quedant obsoletes ja que ara gràcies a la tecnologia resulta més fàcil, còmode i econòmic descarregar-se la pel·lícula per Internet i veure-la a casa. De tota manera, aquest procés de substitució és lent, no obstant, penso que s’està accelerant cada vegada més i no tenim temps a assimilar bé un concepte que ja existeix un de millor en substitució a aquest primer.

    “Lo digital es líquido y, en consecuencia, requiere nuevas alfabetizaciones a los ciudadanos del siglo XXI que les capaciten para actuar como sujetos autónomos, críticos y cultos en el ciberespacio.”
    Estic d’acord amb aquesta afirmació que fa l’autor i l’he volgut sitar perquè penso que és un concepte clau per a l’educació. Les generacions del segle XXI han nascut amb la tecnologia a les seves mans i la seva vida es veu constantment canviada a causa d’aquesta. Per tant, penso que és fonamental que des de l’escola s’ensenyi a dominar aquestes tècniques informàtiques per a treure el màxim profit i com diu el text; ser autònoms, crítics i cultes. A més, però, crec que s’ha de remarcar el fet de ser crític. Ho destacaria a l’hora de buscar informació, per exemple. Algú que fa alguna cerca penso que ha de ser conscient del què vol trobar i tenir molt clar que la informació pot ser enganyosa, que per més que posem no voldrà dir que tot està bé, per això s’ha d’educar de manera que quan una persona busqui informació estigui contrastada amb diferents fonts, no ens podem refiar del que es digui a Internet, si és així caurem en un parany que nosaltres mateixos ens hem anat creant. Estic totalment d’acord amb aquest fragment del text i penso que reflecteix molt aquesta idea; “la sociedad de la información no significa necesariamente una sociedad de mayor conocimiento”.

    Com bé es desenvolupa en el gràfic “Un modelo integrado de alfabetización ante la web 2.0”, les possibilitats i aprenentatges que en podem fer d’aquestes aplicacions són múltiples, així com també els seus usos. Podem observar que les dimensions d’alfabetització són similars a les que es potenciaven en els àmbits no tecnològics, per tant, estic d’acord amb l’autor del text a l’hora d’aplicar-les en l’educació.

    En resum, estic en acord amb les idees exposades per l’autor i penso que aquest procés d’alfabetització de la societat ha de ser lent i a un ritme que tothom sigui capaç de seguir, si volem anar massa de pressa la tecnologia serà una eina destinada a fracassar.

  3. Aquest article parla sobre la metàfora de Bauman sobre el canvi que ha fet la nostra cultura. Amb la presència de les TIC, el que ha fet la nostra cultura és passar de sòlid a líquid, és a dir, que s’ha transformat en una cultura digital molt difusa i inestable.

    Jo hi estic molt d’acord amb el que es comenta, ja que la nostra cultura ha canviat dràsticament i molt ràpidament durant les últimes dècades. Sobretot vull fer ènfasi en que les noves tecnologies han canviat força la nostra vida en diferents aspectes. Quan parlo d’això no em refereixo a que aquestes tecnologies hagin millorat la nostra vida, sinò més bé al contrari en alguns casos. Sí, ara les persones estem millor comunicades
    gràcies a tot tipus de serveis de missatgeria, però cada vegada ens comuniquem menys verbalment. Abans, encara que la gent no es pogués veure podien trucar-se per telèfor i tenir una conversa amb una altra persona durant hores si volia. Ara això per desgràcia s’està perdent cada cop més, nomès cal que apretis quatre tecles per saber com li ha anat el dia a algú.

    És clar que aquesta nova cultura digital també té molts avantatges, com poden ser la gran varietat i quantitat d’informació a la que pots accedir, estar al cas de l’actualitat de tot el món i poder jugar a tot tipus de jocs, però per a que tot això es pugui seguir duent a terme s’ha de fer un ús responsable de la web. Per a això cal que hi hagi una educació (o alfabetització) d’aquesta nova cultura.

    En resum, les TIC han ajudat molt en termes de comunicació i informació però han provocat que cada vegada més anem perdent el contacte amb «la vida real» i que les persones canviem radicalment la nostra vida. Un exemple molt clar és el dels nens. Fa nomès uns anys, els nens i nenes (m’incloc) quan arribava l’hora del pati, jugàvem a futbol i a tot tipus de jocs fins i tot inventats. Ara els nens el que fan al pati és enviar missatges amb el mòbil o posar-se a escoltar música i això farà que, amb els anys, tots els jocs i diversions dels nens que ara s’estan perdent, acabin per desaparèixer.

  4. En l’article que ens presenta Manuel Area, catedràtic del departament de didàctica i investigació educativa, i Teresa Pessosa, professora auxiliar de la facultat de psicologia i ciències de l’educació, ens proposen un model de les noves algabetitzacions per a la formació digital de tots els seus usuaris.

    Els dos autors de l’article fan referència a l’oposició de la cultura dels segle XIX i XX, la qual denominen com a «sólida» enfront a la cultura actual del segle XXI referint-se a ella amb el terme de «líquida», aquesta metàfora de Baumman, simbolitza el canvi que s’ha propiciat gràcies a la introducció de les noves tecnologies com la web 2.0, ja que antigament la font d’informació es trobava principalment en els llibres, quelcom tàngible, en canvi en els últims anys, s’ha convertit en quelcom intangible, on tothom té la facilitat d’accedir-hi i manipular-la, un fet que considero molt possitiu, ja que gent que abans no hi podia accedir, ja sigui per recursos econòmics o per disponibilitat ara tenen la facilitat i l’oportunitat. Però no tot ve a ser tant possitiu, ja que també considero que no hem rebut una educació per a saber manipular tals abenços tecnològics, és a dir, no tenim recursos per a discriminar aquella informació enganyosa o la capacitat suficient d’interpretació i reflexió, per tant m’atreveixo a dir que estem en un fet on sóm bastant vulnerables i és per això que trobo un fet molt rellevant on l’educació hi té molt que treballar.

    En l’article defineix la web 2.0 com una biblioteca universal, un mercat global, un puzle gegant de hipertextos, és a dir com una plaça pública de comunicació i interacció social, un territori d’expanció multimèdia i audiovisual. On existeix la necessitat, la condició i el dret d’alfabetització dels usuaris dabant d’aquesta cultura digital que consta de dos eixos; el primer fa referència als àmbits o dimensions de alfabetització, i pel que fa el segon, a les competències d’aprenentatge, és a dir, als instruments, a les capacitats cognitives-intelectuals, sociocomunicatives, emocionals i axiològiques que faciliten el desenvolupament del subjecte.

  5. “De lo sólido a lo líquido” és un artícle de la Revista científica de Eudocomunicación escrit pel Dr. Manuel Area Moreira i per la Dra. Maria Teresa Ribeiro Pessoa i tracta sobre les noves alfabetitzacions davant els canvis culturals de la Web 2.0.
    El títol d’aquest article és molt curiós i original, ja que té un sentit metafòric. Es refereix al pas d’una cultura “sòlida” la que predominava als segles XIX i XX, on hi tenien molta importància les coses materials com llibres, publicacions impreses, els discs, els casets, les sales cinematogràfiques, les cartes, etc. A una cultura “líquida” en la que la Web 2.0 és la principal protagonista, podríem dir que és una cultura digital on hi ha un constat fluid d’informació i de coneixement. Amb aquestes noves eines es deixen de banda el mètodes tradicionals i aquests són substituïts per uns de més nous com per exemple biblioteques digitals, un mercat global, comunicació amb altres persones,etc.
    La informació que trobem a la xarxa és molt àmplia i abundant i moltes vegades estem sobrecarregats d’informació, a l’article ho defineix com la “infoxicación”. Aquest fet fa que aquesta quantitat d’informació no la sapiguem gestionar ni processar correctament. És per això que, com bé es diu, és necessària una nova alfabetització dels ciutadans del S XXI perquè siguin capaços d’actuar com a persones autònomes, crítiques i cultes dins d’aquest nou món.
    Dins de l’alfabetització hi ha cinc àmbits i habilitats a tractar. En primer lloc la competència instrumental, és el domini de les tecnologies i dels seu funcionament. En segon lloc la competència cognitiva-intel•lectual , és d’adquisició de coneixements i habilitats cognitives que ens permeten buscar, seleccionar, interpretar i crear la gran quantitat d’informació que ens ofereixen les noves tecnologies. En tercer lloc la competència sociocomunicacional, és el desenvolupament de les habilitats relacionades amb la creació de diferents textos. En quart lloc la competència axiològica, que és la conscienciació que les tecnologies de la informació incideixen a l’entorn cultural i polític de la societat transmetent valors correctes per tal d’evitar conductes socialment negatives. I per últim, la competència emocional, que serveix per controlar les emocions negatives, desenvolupar l’empatia i construir una identitat digital equilibrada amb l’ús de les noves tecnologies.
    Des del meu punt de vista, estic bastant d’acord en la majoria d’aspectes d’aquest article. Per una banda crec que tenen tota la raó quan diuen que es necessita un aprenentatge previ per tal d’utilitzar les noves tecnologies correctament, ja que si és així, poden ser de molta ajuda al nostre dia a dia. Ara bé, si en fem un mal ús, les conseqüències poden ser molt greus, poden sorgir problemes de falta de sociabilització, trastorns mentals, abús d’alguns aparells entre d’altres.
    I per l’altra banda penso que no s’ha de deixar perdre la cultura “sòlida”; els llibres de paper, els àlbums de fotos, els diaris, els diccionaris, les enciclopèdies.. Són la nostre tradició i tot i que venen nous invents no s’han de deixar de banda els recursos que ja es tenen i que són d’un gran valor cultural i a vegades també personal.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.