Sobre el uso educativo de las TIC

En el artículo propuesto para discutir cómo y por qué incorporar las TIC en nuestras prácticas educativas, el autor se decanta por un determinada utilización, refiriéndose a usos escolares de estas herramientas. No obstante, podemos extrapolar estas reflexiones a diferentes campos de la educación.

Se trata pues de que discutamos hasta qué punto las prácticas educativas con tecnologías tanto en el contexto escolar como en otros entornos educativos, deberían también contar con caracterísitcas similares. Innovación Pedagógica con TIC

11 comentarios en “Sobre el uso educativo de las TIC

  1. Després de la lectura de l’article del Manuel Area hi ha unes quantes idees que queden molt clares.
    Una d’elles i que de fet ja la presuposava abans d’haver llegit el text, és que, tot i que en general a Europa, inclús en el cas particular d’Espanya, s’està fent una gran inversió en Noves Tecnologies adaptades a les aules i als centre educatius en general. Però sembla que la innovació es queda aquí, en el material i no pas en la metodologia de treball ja que, com diu l’article, en molts casos quan els professionals fan ús de les noves TIC el fan per ampliar aquell treball que fan amb la seva metodologia tradicional de feina i no pas per buscar nous camins per a la seva tasca. En paraules de Area, “la presència i utilització de les TIC en el context de l’aula no necessàriament implica innovació de la metodologia de l’ensenyament del professorat”.

    En tot aquest tema, no deixa de ser present l’anomenada “brecha digital o tecnológica”, que ve a donar sentit (al meu parer) a que es faci tota aquesta inversió per portar les noves tecnologies a les aules. Però, serà inútil aquesta intenció, si el material aportat no es fa servir amb seny i visió de futur.
    Per donar sentit a tota aquesta inversió, caldrà doncs, que tant professionals com destinataris es “posin al dia” en el que a competències informacionals i digitals es refereix.

    I és que no estem parlant només d’ensenyar a fer servir el ratolí o a escriure un currículum amb un processador de textos, si no que el que s’ha d’ensenyar és tot un codi nou de comunicació, per tal que tota aquesta marea de informació en la que els educands estan immersos no els arrossegui.
    Però no només es tracta d’un ensenyament instrumental si no que ha d’anar paral.lel a un ensenyament de com fer un ús “responsable” de totes aquestes noves tecnologies.

    Un no pot obviar l’aparició i extensió de les TIC i per tant és inútil anar-hi en contra. Això em fa pensar en els ludistes de fa un parell de segles, que en un principi creien que el “mal” estava en les màquines en sí, fins que al poc temps es van adonar que el deteriorament del sistema laboral no venia de les noves tecnologies, si no d’aquells mals empresaris que les controlaven.
    Ara ens trobem en una situació semblant en tant que de vegades es demonitza la tecnologia, quan en realitat el que hauríem d’estar fent és donar-hi un bon ús per part de tots i explotar les seves característiques positives.

    Com a educadores socials, de segur ens trobarem en moltes ocasions amb la feina de guiar els nostres destinataris en la bona gestió de les nove TIC, així que com més aviat ens posem a entendre-les i conèixer les seves potencialitats i els seus “perills”, millor podrem desenvolupar la nostra tasca.

  2. Després de llegir el document de Manuel Area Moreira:
    Les TIC (Tecnologia de la Informàtica i de la Comunicació) augmenten cada dia, canvien, innoven i mai moren, sempre es reinventen.
    La societat d’avui en dia estem atents als avenços tecnològics, sobretot els més joves i els que fa uns deu anys enrere van descobrir el meravellós món d’Internet. Vam passar de la màquina d’escriure al teclat d’ordinador.

    En edats primerenques ensenyem a l’alumnat a fer un ús instrumental de l’ordinador, com engegar i apagar-lo i saber fer anar els diversos programes, des dels més bàsics fins als més complicats a mesura que anem assolint unes bases i anem creixent.
    Però el que succeeix és que tan l’alumnat com el professorat no fem un ús intel•ligent de l’ordinador. Aquesta competència cognitiva no s’assoleix de forma satisfactòria. Ex:

    L’alumnat alhora de fer un treball i ha de buscar informació, la recull i l’enganxa directament al treball i l’entrega. Això vol dir que no compren la lectura i que no sap seleccionar la informació, per tant fa un mal ús. Quan no sabem on buscar la informació també seria un altre exemple.

    Avui en dia quan el professorat ha de dur a terme una classe fa ús de les TIC, no com fa deu anys, és una realitat evident i existent però “la pràctica pedagògica dels docents en l’aula no suposa necessàriament una alteració substantiva del model d’ensenyament tradicional… el qual és de caràcter expositiu ja que l’ús didàctic de les tecnologies digitals amb l’alumnat en la classe consisteix en recolzar les exposicions del professorat a l’aula, realitzar exercicis interactius, de baix nivell de complexitat, ensenyar competències en l’ús del software, complementar la informació dels llibres a internet.

    L’ús didàctic de les TIC hauria de servir per a alguna cosa més i nosaltres com a educadors hauriem de saber buscr aquest potencial

  3. Després de llegir aquest comentari estic d’acord amb el que ha posat la meva companya i també amb el text llegit. Per moltes inversions que fem en la tecnologia si no canviem aquest model d’ensenyament que es centra en exposició i transmissió d’informació no avancem i no li donem l’ús correcte a les tecnologies. Aquestes s’haurien d’utilitzar de forma crítica on el ciutadà, l’aprenent fossin persones autònomes.
    També m’agradaria comentar, en relació amb el paràgraf anterior, que en el vídeo passat a classe la setmana passada es veia clarament, i crec que ho exemplificava a la perfecció.

    Finalment i en relació al comentari de la meva companya crec que com a educadors/es socials hem de tenir en compte les noves tecnologies, el seu bon funcionament perquè hi ha hagut un canvi en l’alfabetització. Actualment ja parlem d’alfabetització informacional, digital i/o audiovisual, tal i com diu el text. I crec que és en aquest àmbit on tenim més oportunitat d’incedir.

  4. Con la lectura de este artículo de Manuel Area creo que seguramente todas habremos recordado episodios de nuestra propia experiencia educativa, de nuestro paso por la educación primaria, y mayormente por la secundaria. Empezamos quizás aprendiendo a usar procesadores de textos, en clases de informática que muchas veces consistían en copiar textos de un libro de lectura. A medida que se ampliaba el mercado de las nuevas tecnologías y se divisaba la importancia del conocimiento de estas dentro de la sociedad actual nuestros conocimientos se ampliaron al uso de power points y buscadores de Internet, enseñanzas que nunca traspasaron la frontera de lo instrumental, prácticas que, tal y como apunta Area, han estado carentes de sentido. El resultado son personas que pueden tener una cierta habilidad en el manejo de software o hardware, pero que no reunen competencias para encontrar la información idónea, ser críticos con la información de la que disponen, o extraer de todo ello un conocimiento propio, significativo con respecto a la propia experiencia vital y para el propio aprendizaje, entre otros aspectos.

    Llegar a estos puntos que el autor menciona en su artículo como aspectos o situaciones idóneas requiere una amplia reflexión acerca de los modelos y principios teóricos así como tiempo para elaborar planificaciones coherentes y recursos didácticos diversos. Estos cambios, por lo tanto, no pueden venir de un sólo profesional o de unos pocos agentes educativos o centros, aunque esto siga siendo positivo. El reto no es menor, por lo tanto, “y son necesarias políticas educativas-planes y proyectos para incorporar las tic a la escuela y impulsar el desarrollo de la sociedad de la información”. Tal como sigue apuntando Manuel Area ““Por ello quisiera destacar la idea básica y central de que la planificación de actividades con tecnologías no puede realizarse de modo espontáneo y azaroso, sino que debe partir de un modelo educativo que las guíe y les de coherencia.”

    En lo referente a la educación acompañada por las nuevas tocologías de la información y la comunicación dentro del ámbito no formal, este artículo me ha hecho pensar en la importancia e idoneidad de trabajar especialmente con diversos colectivos con el fin de lograr ser “personas criticas, autónomas e informadas para tomar sus propias decisiones y riendas ante la ola de información de todo tipo”.

    Por otra parte, tal como decía me parece que que estos recursos y prácticas pueden ser especialmente importantes y útiles en el trabajo, por ejemplo, para la orientación laboral, la integración de personas inmigradas y el trabajo con jóvenes, con los que puede ser especialmente motivador trabajar de este modo para aprender a gestionar la gran cantidad de información a la que acceden y a la que están expuestos, así como construir una nueva vía de comunicación y relación con la sociedad.

  5. A partir de la lectura de Manuel Area, i els comentaris exposats, considero que la idea principal és començar a potenciar un ús pràctic, crític i sobretot creatiu e innovador de les noves tecnologies. És important, sobretot en els adolescents, oferir noves vies d’ús, i per això cal que des de el professorat i els educadors/es que ho utilitzem per a realitzar activitats, apostem per oferir una nova prespectiva fora de caure en el model expositiu e instructiu. Tal i com han dit en els comentaris anteriors, per molt que les noves tecnologies ja estiguin presents en el procès d’ensenyament – aprenentatge, cal anar més enllà i fer un esforç per introduir una metodologia més activa,recíproca, pràctica i crítica amb l’ús, e interpretació de la informació.

    Personalment, considero que les TIC han entrat de forma molta ràpida i amb gran força, creant un nou model d’ensenyament- aprenentatge, però aquest s’ha quedat estancat, doncs simplement per molt que cada jove tingui un ordinador on seguir les classes, continuen amb el mateix metode expositiu i sense feedback, per aquest motiu i com ja comentava anteriorment, cal repensar com s’estan introduint les TIC en l’educació i si s’esta fent com a una eina innovadora o bé precursora del model anterior.

  6. Estic d’acord amb el que comenten les meves companyes, referent al text escrit per Manuel Area.
    Si que és veritat que cada vegada estem més en contacte amb les noves tecnologies i estan més a l’abast de tothom, així com que cada vegada s’utilitzen més en la majoria dels àmbits.

    A l’àmbit escolar la utilització de les noves tecnologies està creixent molt, però com es comenta anteriorment, bàsicament s’utilitzen com a recolzament per al professorat. Tot i que amb la implantació d’internet a les aules, per exemple, també s’amplien els recursos que estan a l’abast dels alumnes, de manera que poden buscar informació per als treballs o deures de manera eficaç i el professor té una eina més a explotar, mitjançant videos o d’altres recursos webs que sovint s’utilitzen per a ensenyar d’una manera més dinàmica i així captar més l’atenció dels alumnes.
    A partir d’aquesta aparició de les TIC a les aules, però, caldria que els educadors/es es forméssin de manera que siguin capaços de fer servir aquest recurs com un mitjà més d’aprenentatge i que no quedi simplement com un aparell més que tenim al nostre abast.

    En l’àmbit de l’educació no formal, també és un recurs que pot donar molt de joc i facilitats per a segons quins col·lectius. Quan dic això penso en el col·lectiu de discapacitats, que mitjançant les noves tecnologies tenen molta més autonomia, sobre tot per comunicar-se i això representa un gran pas per aquelles persones que es troben en aquesta situació.

    També en altres àmbit de l’educació no formal, les TIC ofereixen un ventall molt ampli de recursos que com a futurs educadors i educadores socials hem de conèixer i tenir present per a poder-los utilitzar i posar-los a l’abast dels nostres usuaris.

  7. Les TIC no han aconseguit canviar els models d’ensenyament dels professors a l’aula i queda clar que això no és conseqüència d’una falta de recursos ni d’interès i esforços per part de la classe política.

    Considero que aquest món recentment explorat té moltes potencialitats que fins ara no s’han desenvolupat, però que es començarà a fer quan la generació que ha crescut envoltada de les noves tecnologies, sigui adulta i s’encarregui de conduir els models d’ensenyament. Aleshores, és força probable que aquests siguin capaços d’aprofitar els recursos tècnics dels que disposen i els exprimeixin al màxim en la seva tasca educativa.

    Actualment, però, en certa manera és comprensible que no s’estigui duent a terme aquesta innovació perquè els docents se senten més còmodes ensenyant com els han ensenyat a ells. A més, molts d’ells potser no saben com introduir les TIC a la seva metodologia i pràctica educativa ja que desconeixen els usos que en poden fer amb els alumnes.

    Fins i tot, considero que, sobretot en escoles i instituts, si un professor proposés canviar el seu model, rebria una forta oposició tant de la institució com de la resta de companys ja que pot semblar que el mètode tradicional és el millor i que qualsevol modificació serà negativa per al procés d’aprenentatge dels alumnes. Per a canviar això, cal trencar amb la visió que hi ha que tot allò referent a les noves tecnologies pertany a l’àmbit més aviat lúdic i que, per tant, l’ensenyament mitjançant les TIC pot resultar menys exigent i, en conseqüència, poc eficient. Aquest aspecte, però, ha d’ésser modificat tant pels professors com pels alumnes.

    Per últim, m’agradaria reflexionar sobre una pregunta: totes les noves tecnologies són bones o millors que els recursos dels que tradicionalment hem disposat? No dubto que en molts casos això sigui cert, però el que vull dir amb això és que em sembla inoportú que a partir d’ara s’hagi de fer tot al voltant de les TIC, i que pot haver-hi una perfecta complementació amb el mètode tradicional.

  8. El artículo de Manuel Area nos invita a reflexionar sobre el papel de las nuevas tecnologias en las aulas y de cómo las primeras deberían traspasar la barrera material de los recursos tecnologicos en las escuelas y acomodarse también, en el modelo educativo actual. Esto es, no basta con innovar en material tecnológico como ordenadores, Internet, pizarras digitales sinó que ésto debe acompañarse de una metodologia de enseñanza-aprendizaje que rompa con la tradicional e integre y aproveche las ventajas de potenciar en el alumnado competencias informacionales y digitales.

    Considero el artículo de gran utilidad en cuanto al análisis de la situación actual. Muestra al profesorado, al alumnado y al mundo en general, que la educación actual (formal y no formal)no puede seguir manteniéndose al margen de la tecnologia, puesto que ésta se encuentra completamente instalada en nuestras vidas por lo que resulta incoherente y poco eficaz no desarrollar un tipo de educación innovadora.

    Tal y como afirma el autor, ‘(…)la mera formulación curricular de unas nuevas metas educativas y/o métodos de enseñanza difundidos a través de los decretos o documentos oficiales no implica necesariamente su implementación generalizada en las escuelas (…)’. Por lo tanto, es necesario un discurso universal que, al margen de decretos oficiales, garantize que el profesorado en su totalidad va a comenzar a introducir cambios verdaderos en sus aulas y, por lo tanto, éste va a obtener la satisfacción de formar alumnos autónomos, eficaces, responsables y, sobretodo, con una alta capacidad crítica.
    No obstante, hay que ser consciente que no son cambios pequeños y que por lo tanto, se trata de un proceso lento y costoso. Aún así, lo importante es dar pequeños pasos hacia lo que el autor denomina ‘un modelo de práctica educativa de enseñanza-aprendizaje apoyado en las TIC’.

    Por último, me gustaría destacar la importancia de artículos como éste ya que, considero que uno de los factores por los que las TIC no acaban de integrarse de forma adecuada en el sistema educativo es la falta de información. El profesorado todavía no conoce ni confía lo suficiente en las posibilidades que ofrecen las TIC, ni en las ventajas que el cambio puede suponer en el proceso de aprendizaje de las personas. Por ello, valoro los documentos como éste, que no sólo se limitan a explicar lo que ‘debería ser’, sino que ofrece tambien pequeñas pistas de cómo comenzar a trabajar hacia esta dirección, aplicables no sólo en las aulas de educación formal sinó tambien en contextos de educación no formal.

  9. Després de tots els comentaris en relació a l’article llegit, poc queda per a dir sense repetir-se.
    De la lectura, se’n desprèn la forta idea del buit entre el què hauria de suposar l’ús de les Noves Tecnologies i la realitat de les pràctiques d’aquestes tecnologies a l’aula.
    En comptes de valer-nos de les TIC per a comunicar-nos, per a elaborar informació, desenvolpuar competències instrumentals, socials i ètiques, etc; ens valem de les TIC per a desenvolupar només habilitats tècniques.
    Sense anar més enllà. Ens quedem en la comoditat i la mandra de canviar l’ensenyament.
    La dificultat està en “trencar-se el cap” per a introduir canvis i millores en el sistema educatiu i en el sistema-aula, per a que l’aprenentatge amb les TIC sigui realment significatiu.

  10. Comparteixo els punts de vista de les meves companyes en relació a l’article de Manuel Area.
    Espanya ha evolucionat molt ràpidament en els últims 10 anys respecte a les TIC, però encara hi ha aspectes a perfeccionar. Les noves tecnologies són molt importants en la nostra vida, tot funciona informàticament; el que sí que s’ha de treballar és en el saber adaptar les TIC en la didàctica de les classes per tal de que puguin ser útils i ajudin en l’aprenentatge de cada alumne ja que, actualment, les TIC en les aules no fan un altre paper que el de recolçament en les exposicions de les lliçons del professor/a.

    Però si estem parlant de les TIC en la educació social, trobo que aquest article es centra molt en l’educació formal, és a dir, en la importància de les noves tecnologies a l’aula. Com a educadors/es socials, nosaltres que treballarem en l’àmbit de l’educació no formal, aquest fet de fer un bon funcionament de les TIC a l’aula és important però considero que ens tindríem que fixar, informar i aprofundir pel que fa a les TIC en els diferents àmbits i col·lectius amb els quals treballarem, ja que el nostre paper no és ensenyar en una aula. És a dir, en el que ens tenim que centrar nosaltres és, per exemple: el fomentar un bon ús de les TIC en els joves, el saber fer funcionar els aparells electrònics pels discapacitats, el aprofundir en programes i pàgines de reinserció laboral per a persones que necessiten orientació laboral, el saber buscar la informació adequada i saber-la utilitzar per realizar l’anàlisi d’un territori en el qual tindrem que intervenir, etc.

  11. El autor expone que hoy en día en nuestras escuelas el principal problema ya no es que podamos acceder a las tecnologías, dado que las políticas así lo han garantizado, sino que el principal problema lo encontramos en el momento de gestionar estas tecnologías para darles un sentido pedagógico y usarlas de forma transformativa en las programaciones de enseñanza-aprendizaje.

    Muestra como actualmente el uso que se da de las tecnologías en el mundo educativo es absolutamente simplista y de soporte ofimático para el profesorado, que es donde se encuentran cómodos. En cambio para la elaboración y programación de materiales didácticos digitales y el trabajo colaborativo en linea con otros colegas del grémio, estos se ven limitados por su falta de destreza y complejidad digital. Por tanto se hace evidente que si el propio profesor no es transformador con su propio aprendizaje no podrá serlo durante su docencia.

    Una idea que destacaría positívamente es la reflexión que ofrece sobre una de las primordiales funciones de la escuela como es la alfabetización. Anteriormente alfabetizar hacia referencia a enseñar a leer y escribir, hoy en día este concepto debe ampliar-se a las nuevas formas de acceso a la información, con lo cual tambien implica alfabetizar en multimedia.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.