¿Falsas creencias sobre el M-learning?

¿Cómo podemos posicionarnos en relación a estas afirmaciones?

– Los dispositivos móviles tienen pantallas demasiado pequeñas para permitir el aprendizaje
– No hay normas coherentes o modelos claros para el aprendizaje móvil
– Los dispositivos móviles no son adecuados para el aprendizaje porque suponen una distracción
– El aprendizaje móvil significa simplemente “aprender en tránsito”
– Los estudiantes con discapacidades no pueden utilizar dispositivos móviles
– El aprendizaje móvil significa que el contenido se distribuye en pequeñas dosis

movil

– Los jóvenes ya saben cómo utilizar los dispositivos móviles para el aprendizaje
– No se puede confiar en los dispositivos móviles para el aprendizaje, ya que es
probable que se extravíen, se rompan o sean robados
– El contenido en dispositivos móviles no puede ser tan seguro como en ordenadores de sobremesa
– El aprendizaje móvil es una opción cara

Fuente: Mobile Learning Infokit (2011). JISC. Disponible en http://www.jiscinfonet.ac.uk/infokits/mobile-learning/

10 thoughts on “¿Falsas creencias sobre el M-learning?

  1. Bon dia Alejandra, interessant entrada tot i la seva brevetat. Com a professionals de l’Educació és important que de tan en tan fem petites reflexions sobre els dispositius mòbils i el seu valor afegint o els seus desavantatges pel què fa al procés d’E-A.

    És cert que la innovació ha d’estar present al llarg de l’evolució de l’Educació, però no sempre té relació directa amb els ordinadors, pissarres digitals, tauletes, mòbils… A vegades, amb els recursos de tota la vida es pot arribar a realitzar un aprenentatge que generi experiències innovadores.

    P.D: Mira’t l’enllaç perquè està “trencat” i no porta a la web corresponent.

  2. Bona tarda, tal i com diu la meva companya Natàlia es interessant que com a professionals de l’educació estiguem actualitzats sobre les noves tecnologies i treballem amb aquestes. Perquè, avui dia, són quelcom que trobem arreu, ja que gairebé totes les persones tenen un telèfon mòvil, un ordinador, un facebook, etc.

    Una falsa creença que m’agradaria comentar és la que afirma que els dispositius mòvils són una distracció i no poden servir com a eina d’aprenentatge. És veritat que, ara per ara, són una distració tant pels joves com pels grans, però això no pot significar que no li busquem la banda educativa, és a dir, hem de formar-nos i informar-nos per donar-li un sentit transformador, tants als dispositius mòvils com als ordinadors, pàgines web, etc.

  3. En primer lloc voldria exposar que trobo especialment interessant aquesta aportació, ja que permet destacar moltes idees preconcebudes que té la gent cap a aquests dispositius, com les que bé han comentat les meves companyes en els seus comentaris.

    Per la meva banda, sobretot destacaria la falsa creença en relació a la manca de normes coherents o models clars per a l’aprenentatge mòbil, donat que justament aquí és on pren protagonisme el professional de l’educació al dotar a aquest dispositiu de caràcter educatiu. És a dir, que tal i com ens has ensenyat a classe, una eina per si sola no pot ser transformadora, sinó que aquesta característica ve donada per l’ús que li donem.

    A més, considero que un dels grans avantages d’aquest tipus de tecnologia és que suposa un gran canvi en la manera de comunicarse amb el tutor o els companys, tal i com es remarca en l’enllaç proposat.

  4. Estic d’acord amb el que diu la Lara, un aparell mòbil pot tenir una sèrie de desavantatges (distraccions, furts, manca de privacitat, aïllament social, etc.). Però és ben cert, que a través de fer conscient a petits i adults d’aquests riscos, es pot treure molt de profit d’aquests aparells.

    En concret i seguint el tema obert, aquests poden representar una eina d’aprenentatge, al meu parer representarien una eina d’aprenentatge complementari. És a dir, representarien una eina per reforçar els aprenentatges adquirits a centres educatius o als mateixos llibres, ja que una aplicació en un mòbil no pot substituir un procés d’E-A en una aula, amb interacció directa i constant entre docent i discent.

    Uns altres motius que justifiquen la concepció que tinc dels mòbils, com a eines d’aprenentatge complementari, és el fet de que no tothom pot disposar d’un smartphone que permeti descarregar aplicacions per aprendre o bé, és un aprenentatge que es fa en petites dosis, com bé exposes Alejandra. És a dir, a través d’aquests s’acostuma a aprendre a estones, en petits moments que tenim lliures o d’avorriment.

    Per tant, tal com diu la Natàlia, no ens hem d’oblidar que amb els recursos de tota la vida és poden generar grans experiències educatives. I que les apps educatives dels mòbils poden ajudar-nos a consolidar aquests coneixements.

  5. Hola Alejandra

    Voldria comentar que hem sembla molt apropiada aquesta publicació perquè tot i que es breu considero que és important i saber quins mites o falçes creences hi ha sobre els usos dels mòbils.

    En relació al tema proposat, considero que com a professionals de l’educació hem de tenir en compte algunes limitacions o perjudicis que es poden tenir de l’ús del mòbil, tot i que hem de ser conscients d’aquestes i utilitzar estratègies per donar-li un ús diferent i educatiu.

    De fet, considero que amb qualsevol recurs tecnològic o educatiu es pot obtenir un aprenentatge significatiu, sempre que es doni un ús correcte i permeti una innovació de l’aprenentatge.

  6. Bon dia, vull destacar que com s’ha dit anteriorment en els comentaris l’aportació és molt interessant.
    Considero que la primera afirmació sobre les pantalles, (són massa petites per permetre l’aprenentatge), considero que actualment hi ha al mercat mòbils amb pantalles que poden permetre des del meu punt de vista l’aprenentatge.

    Els dispositius mòbils considero que són adequats per l’aprenentatge i no pas una distracció, però s’ha d’ensenyar a fer servir aquests dipositius de manera responsable per evitar les distraccions.
    És una bona eina ja que, actualment els infants ràpidament aprenen a fer funcionar aquestes tecnologies. A més de l’aprenentatge el feedback amb els altres es més ràpid i funcional.

    Per acabar, destacaré que sempre s’ha de ser conscient que del bon ús o no se’n deriven els aprenentatges i la seguretat o no d’aquests dispositius.

  7. Buenos días Alejandra.

    En primer lugar comentar la gran rapidez en la que se ha introducido en la sociedad la telefonía móvil.

    Otro punto a mencionar es que aunque muchas actividades se realizan con ordenadores de sobre mesa, la telefonía móvil aparte de ser el principal medio de comunicación, al introducir la conexión a Internet deja de ser de un único uso, y se puede llegar hacer uso de diferentes aplicaciones como la gestión de información, consulta de contenidos, producción multimedia y la interacción con otras personas.

    Por lo tanto pueden llegar a tener un gran potencial en la E-A de los jóvenes.

  8. Bon dia Alejandra.

    El concepte de l’entrada m’ha semblat molt interessant i m’ha fet reflexionar respecte les falses creences especificades i d’altres que puc haver escoltat en relació a l’ús del mòbil com a eina educativa.

    Considero, després de llegir atentament totes elles, que la gran majoria són certament falses creences que la societat i el sistema educatiu s’han anat format, principalment, per aspecte centrats en el desconeixement (en el cas de la societat), manca de competència digital de molts professors, incapacitat de modificar els plantejaments clàssics, entre molts altres. En aquest aspecte, vull remarcar una “falsa creenca” que, a tall personal, no considero que ho siguin del tot:

    Los jóvenes ya saben cómo utilizar los dispositivos móviles para el “aprendizaje”: la joventut i les noves tecnologies es caracteritzen per la facilitat que entre en contacte l’una amb la altre i la facilitat que tenen els primers de trobar-ne l’ús a qualsevol dispositiu i mitjà d’aquesta índole. En aquest cas, no estic posant en dubte la capacitat del joves a l’hora d’utilitzar aquests dispositius sinó la intenció d’aquests en el moment d’utilitzar-les. WhatsApp, Instragram, Facebook, etc; molts dels joves només utilitzen el mòbil per comunicar-se i per poca cosa més i, per tant, no crec que tots els joves siguin capaços d’utilitzar-los com un instrument d’aprenentatge. Per això cal que nosaltres, com a professionals de l’educació, siguem capaços d’introduir aquests dispositius dintre del procés d’ensenyament-aprenentatge i fer-ho de manera que sigui un element motivador i essencial en el procés educatiu i formatiu de la joventut.

    Tot i això, l’entrada ens dóna moltes idees per reflexionar i per tenir en compte a l’hora de implementar, en un futur no gaire llunya, metodologies amb tecnologia mòbil.

  9. Els dispositius mòbils son com totes les eines didàctiques quan s’estàn desenvolupant… Al principi dels llibres de text o dels ordinadors la gent va haver d’adaptar-se, veure fins on es podia treure rendiment a cada dispositiu i utilitzar-lo d’una manera eficient, cosa que pot portar algun temps.

    Tu mateixa vas dir a classe una frase que porta molta veritat: les tecnologíes tenen poder quan nosaltres els hi donem una utilitat. Cal que tinguem clar què volem aconseguir i mirar de trobar una eina senzilla, atractiva i fàcil de fer servir.
    La classe del dia 25 d’octubre se’ns va exemplificar aixó de la millor manera: amb els nostres propis dispositius vam poder interactuar amb el professor (contestar enquestes, descarregar presentacions, visitar webs, realitzar tagetes de visita) mitjançant els nostres smartphones.

    D’altra banda, cal observar la rapidesa amb que la societat s’ha adaptat a aquesta nova manera de relacionar-se (telefonia, correu al mòbil i al web, compartir continguts) i ens hi hem d’adaptar. Aquesta és una oportunitat per formar-nos i aprendre com hem de treballar per treure el màxim profit a aquests dispoditius i les aplicacions que existeixen vinculades a aquests.

  10. Buenas Alejandra:

    Creo que los dispositivos móbiles són una gran herraminta para desarrollar un aprendizaje alternativo, más dinámico y flexible que el tradicional que hot en dia tenemos. Bien es cierto que hablamos de una herramienta de apoyo que deberia complementa la educación formal .
    Mucho se ha hablado a la hora de evaluar la eficacia del aprendizaje que presentan los los dispositivos móbiles, de como debe platearse este método dentro del proceso de enseñamiento y aprendizaje, y ,como has resaltado en tu comentario M-learning, de las muchas contras que presentan para introducion en los metodos de enseñanza actuales.
    Sin embargo, cada uno de los imprevistos tiene, almenos, una solución sencilla y eficaz para ser aplicable. Si se introduce el móbil como un medio más para la educación en el curriculo de los centros, ampliariamos su visión de uso, que no va más allá de un mero producto de ocio y distracción , que más aportar a nuestro desarrollo personal y cultural, nos envuelve y disminuye nuestra capacidad de comunicación y reflexión.
    No hemos de olvidar también que que uso ,repito, se debe aplicar solo como un elemento de apoyo, una herramienta más en la cual sustentar la educaíon y abrirlas a las nuevas tecnologias, a las TAC .
    En conclusión, el modo en que se usan los dispositivos móbiles y su perspectiva que se tenga en relación a ellos influye a la hora de considerarlos como una auténtica y eficaz herramienta educativa.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.