Un edifici s’ensorra: 1133 treballadores moren

24 d’abril reivindicatiu: per la seguretat laboral arreu del món.

Avui, segon aniversari: el 24 d’abril de 2013, el Rana Plaza, un edifici ple de tallers tèxtils a Dacca (Bangla Desh), va desplomar-se. Hi van morir 1.133 persones treballadores i n’hi van quedar ferides unes 2.000.

Aquest fet va ser la conseqüència de l’explotació en el treball que encara caracteritza molts sectors productius arreu del món. Una explotació que no va tenir en consideració els mínims protocols de prevenció de riscs; ni tant sols en el que es refereix a la seguretat de l’estructura arquitectònica que allotjava els tallers.

RanaPlazagranAixí com el 1r de maig i el 8 de març han passat a la història de la lluita pels drets de la classe treballadora hem de rememorar el 24 d’abril com una data més en la reivindicació, en aquest cas, de la seguretat laboral. Avui no és un dia qualsevol.

Avui és un dia per recordar i honorar totes aquelles persones que han perdut la salut i la vida en el seu lloc de treball degut a la manca de prevenció, a la vulneració de les lleis i normatives i a l’especulació cobdiciosa.

És un dia, també, per agrair la tasca realitzada a les persones que es dediquen, des de qualsevol àmbit, a la disminució dels riscs laborals per a la millora de les condicions de treball dels seus companys i companyes.

Així doncs, als comitès de seguretat i salut, als seus membres, a les tècniques i tècnics de prevenció, als delegats i delegades de prevenció, a les seccions sindicals de tot el món, de tot arreu: el nostre reconeixement.

Seguirem lluitant, seguirem treballant, seguirem millorant, i no oblidarem les víctimes del Rana Plaza, ni el patiment que compartim amb els seus familiars i amics, companyes i companys treballadors tots units… Amb l’esperança que un dia mai més ningú perdi ni la vida ni la salut en el treball.

Secció sindical dels CAU-iac a la UAB

Un pensament a “Un edifici s’ensorra: 1133 treballadores moren

  1. Lluïsa Romero

    Indignant. Lamentable. Penós.
    Aquestes situacions no s’haurien de produir. Però a tots ens agrada poder comprar una samarreta per 3 euros. Ens hauríem de qüestionar com es pot comprar tan barato una cosa que es produeix a la Xina, o a l’Índia, i a sobre, té un cost de transport de molts Kms. I que això provoca el trasllat de les fàbriques d’Europa cap a aquests països sense regulacions ni condicions laborals adequades. Tants anys de lluita, tant d’esforç, per perdre-ho comprant barat. Per estalviar-me 2-3 euros, algú ho ha pagat amb la seva vida.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.