Aprenentatge col·laboratiu: 40 pistes

Enric Serra

Mai 18 2009

2. Construcció i formalització

Posted in |

REFLEXIÓ SOBRE LA NATURALESA DEL PRODUCTE RESULTAT DE L’ACTIVITAT COL·LABORATIVA

formigues24.jpg

[13] Consens sobre el producte final que es construeix
Un dels aspectes fonamentals per a l’èxit de la col·laboració és la comprensió compartida de l’objecte que s’ha de construir, d’allò que el grup aspira a fer (preparar un exercici escrit; fer una cerca de vocabulari utilitzant mapes conceptuals o passar un discurs pel Wordle i extreure conclusions a partir de les freqüències de lèxic, per exemple; preparar una exposició oral; preparar un debat defensant una posició determinada…). És fonamental, en aquest sentit, per garantir una bona col·laboració, entendre bé les característiques de l’encàrrec docent o d’allò que es vol autònomament construir i discutir-ho, si cal, entre el grup i, si escau, amb el formador. És determinant, també, delimitar les característiques de la tasca que s’ha de realitzar pel que fa als destinataris.

linia.jpg

ORIENTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ
formigues41.jpg

[14] Reflexió sobre les fases d’un grup de treball col·laboratiu
Qualsevol grup de treball col·laboratiu passa per unes fases que és bo de conèixer. Es tracta, tradicionalment, de la fase de creació del grup, la de consolidació del grup, la de desenvolupament de l’activitat i la de tancament del grup. La fase constructiva és, sobretot, la tercera, en la qual ja s’ha trencat el gel i s’han establert tots els mecanismes organitzatius que han de permetre un treball fluid. Es tracta de la fase que requereix més temps als estudiants.

linia.jpg

[15] Cerca de l’equilibri entre les dimensions de gestió, de construcció del coneixement i socioafectiva
El treball en un grup implica tres facetes imprescindibles: la dimensió de la gestió, la de la construcció de l’activitat i la dimensió humana o social (dediquem la quarta de les seccions a aquesta darrera). Totes tres tenen una presència destacada en el treball col·laboratiu. La primera, amb tot, gràcies a les eines informàtiques a l’abast actualment, tendeix a simplificar-se cada cop més. Anys enrere, per exemple, quan la col·laboració virtual pivotava en el correu electrònic, els grups de treball col·laboratiu perdien molt de temps amb explicacions sobre l’organització del grup que ara queden resoltes i a l’abast de tots els membres en un moment. La facilitat amb què es treballa amb la imatge a la xarxa avui dia, d’altra banda, agilita molt els processos de gestió (l’explicació d’una qüestió complexa i amb matisos no es fa per correu electrònic: es resol amb l’ús del vídeo amb programes com TokBox, per exemple).

linia.jpg

[16] Capacitat de construcció en col·laboració
Els aprenents renuncien a posar l’interès individual, personal, per damunt de l’interès col·lectiu. És un bon senyal de l’existència de col·laboració el fet que els aprenents, tot i que s’hagi fet una clara distribució inicial de rols i tasques, no es desvinculin d’allò que no els ha estat atribuït, i que s’hi sentin també implicats. Als grups on es produeix un veritable aprenentatge col·laboratiu els aprenents ajuden, per exemple, altres aprenents en les seves tasques, si poden fer-ho, o els recomanen bibliografia que coneixen, etc. El flux de contacte, recomanacions, suggeriments, comentaris entre els aprenents sol ser, en aquests casos, molt elevat.

linia.jpg

[17] Responsabilitat individual i col·lectiva
La responsabilitat individual és un dels elements clau de tot procés d’aprenentatge col·laboratiu. Sense aquesta responsabilitat no és possible la col·lectiva, que és igualment necessària. Es tracta d’un element imprescindible per a la construcció. Diversos dels indicadors d’aquesta i les altres seccions del bloc es relacionen amb la responsabilitat.

linia.jpg

CAPACITAT PER DEBATRE IDEES, MOSTRAR ESPERIT CRÍTIC I VALORAR L’APORTACIÓ DELS ALTRES

formigues13.jpg

[18] Actitud crítica respecte de l’encàrrec de treball

El debat amb posicionaments crítics sobre l’encàrrec de treball rebut o atorgat és un senyal inequívoc d’implicació de les persones del grup i, doncs, un bon indici de treball conjunt. Pot traduir-se en un replantejament del treball, que els aprenents han de consensuar amb el formador. Un dels replantejaments típics de les tasques atribuïdes al grup té relació amb la major contextualització o significativitat del producte que han de generar els alumnes (els alumnes replantejarien l’elaboració d’un writing sobre un tema de poc interès, per exemple, i proposarien al formador un altre tema més proper).

linia.jpg

[19] Debat d’idees sobre aspectes del treball i la seva realització i discrepància crítica amb les aportacions dels altres membres del grup

El debat d’idees sobre els aspectes que es van generant en la construcció del producte és un senyal de col·laboració. És imprescindible que les idees crítiques que s’aportin siguin ben fonamentades i argumentades, per evitar la impressió d’arbitrarietat de qui les rep i el malestar de l’equip de treball o un cert distanciament dels seus membres, que són fets habituals. Quan les decisions que es prenen personalment, d’acord amb un principi d’autonomia individual, impliquen modificar la feina d’algú altre (esmenar paràgrafs significatius d’un text, millorar, substituir aspectes de pes) és imprescindible una bona justificació de les opcions. Si les eines utilitzades per al treball col·laboratiu són wikis o altres eines que registren els canvis que es van produint en la gestació dels treballs, cal tenir en compte que els estadis previs són sempre recuperables i que, per tant, la lògica d’aquestes eines és precisament que es pugui produir una modificació sense por. Cal tenir en compte que es poden deixar notes dels canvis fets, amb tot, o bé obrir un fòrum sobre els punts de discrepància.

linia.jpg

[20] Actitud de respecte envers l’altre i les seves iniciatives, idees o aportacions

Es tracta, evidentment, d’una condició fonamental per al treball col·laboratiu, que és a la base de la possibilitat de treballar en col·laboració. És una sensibilitat, i pot evolucionar positivament amb la maduració del grup.

linia.jpg

[21] Confiança en la intervenció del altres membres del grup

Sense la confiança en les intervencions dels altres, el treball col·laboratiu es converteix en un bloqueig constant de les aportacions externes a l’individu, amb l’objectiu de conduir-les cap als propis plantejaments, fet que liquida la col·laboració.

linia.jpg

[22] Actitud no impositiva: assaig d’una cortesia que permeti alhora la interacció i la transacció
Aquest aspecte es relaciona profundament amb els aspectes comunicatius, que abordem en la secció següent. El considerem un aspecte clau, que pot hipotecar la possibilitat de construir un producte en col·laboració, motiu pel qual el tractem en aquesta secció. Es tracta d’una qüestió que és decisiva en l’aprenentatge col·laboratiu presencial, però que encara ho és més en l’aprenentatge col·laboratiu que es basa en eines o aplicacions a la xarxa, en moltes de les quals els aprenents han de fer un esforç gran per evitar els clàssics malentesos que solen produir-se en la comunicació mediatitzada per ordinador. És la qüestió de la cortesia, estudiada per la pragmàtica (i la ciberpragmàtica), una actitud de prudència i evitació de la imposició dels criteris propis damunt els de l’altre, que podem definir, seguint C. Yus, com una

“…estrategia típicamente humana destinada a favorecer las relaciones entre los semejantes y mitigar la imposición de determinadas acciones a otras personas.”

O, amb V. Escandell, com

“una estrategia para poder mantener las buenas relaciones.”

Aquest element es concreta, en virtualitat, en la netiqueta, un conjunt de regles destinades a minimitzar la fricció, l’agressivitat en la interacció personal a la xarxa. És oportú que els aprenents vetllin per assegurar l’existència d’un discurs interaccional, basat en la cortesia i en l’evitació del conflicte (el discurs interaccional es basa en el desig de l’emissor de no deteriorar la seva relació davant els altres: sacrifica la informativitat al bon funcionament de les relacions socials). L’existència d’aquesta mena de discurs, amb tot, no ha d’impedir que prosperi el discurs transaccional (aquell en què predomina la transmissió òptima de la informació a l’interlocutor), sense el qual la tasca encomanada no es podria realitzar satisfactòriament. Un dels problemes que es poden produir en l’aprenentatge col·laboratiu a la xarxa és que els aprenents optin per instal·lar-se en en un espai comú, còmode, caracteritzat per l’absència del conflicte cognitiu i que, per prudència, no assumeixin prou la necessària divergència intel·lectual entre ells, ni tampoc el repte d’haver de superar-la per construir un coneixement comú. El treball col·laboratiu exigeix molt més, pel que fa a aquesta qüestió, que el treball cooperatiu.

linia.jpg

CURA DELS ASPECTES FORMALS

formigues42.jpg

[23] Atenció als aspectes formals de la construcció del treball amb l’objectiu de garantir-ne la unitat, la qualitat i l’adequació.

La sensibilitat per les qüestions formals en la realització del producte és també un senyal de col·laboració. Sol passar que els treballs fets en cooperació acaben sent la suma de diverses parts fetes individualment (de vegades, en el pitjor dels casos, ni tan sols vistes per la resta dels components del grup fins al moment de lliurar-les a un formador). La sensibilitat per l’adequació a les exigències formals del tot que és el producte presentat, que es pot perdre a causa de les fases de treball individual, és un bon indici de col·laboració. Cal tenir molt clares, en aquest sentit, les convencions textuals de l’encàrrec, si fa al cas; les exigències concretes de la tasca i les característiques i les convencions pròpies del llenguatge acadèmic. Convé, també, una reflexió sobre la unitat final del producte des del punt de vista estilístic. Si el producte demostra aquesta cura formal, les possibilitats que hi hagi hagut col·laboració de qualitat són elevades.

linia.jpg