Aprenentatge col·laboratiu: 40 pistes

Enric Serra

Mai 18 2009

3. Comunicació

Posted in |

REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS DE COMUNICACIÓ

formigues14.jpg

[24] Capacitat d’anàlisi del procés comunicatiu

Sol ser un indicador que apunta a l’èxit del treball col·laboratiu la capacitat dels aprenents de reflexionar sobre el procés comunicatiu. Aquesta consciència reflexiva és fonamental: sense una comunicació fluida no hi ha col·laboració. Fruit de l’anàlisi es poden haver de revisar alguns plantejaments relacionats amb les eines, l’estil comunicatiu, el llenguatge utilitzat, els espais on s’ha de produir la comunicació, etc. Són habituals, quan la col·laboració és sòlida, les reflexions sobre les virtuts i les limitacions dels canals utilitzats des del punt de vista de les possibilitats de construir coneixement o generar aprenentatges.

linia.jpg

CONDICIONS PER A UNA BONA COMUNICACIÓ
formigues52.jpg

[25] Discriminació entre la llengua de la comunicació i la llengua del producte creat
Aquesta és una qüestió fonamental, que els usos a la xarxa han contribuït, en certa manera, a enterbolir. Els aprenents han de distingir amb claredat el llenguatge propi de la interacció entre ells (que pot anar associat a unes eines de comunicació determinades), habitualment de formalitat mitjana-baixa, i el llenguatge del producte de llengua generat, del qual s’espera, generalment, un registre mitjà-alt. El fet que s’hagin estès, a Internet, determinats usos sintètics, creatius o força informals del llenguatge no implica que s’hagin d’introduir en produccions de l’àmbit formal com les que es poden haver de generar en una classe de llengua.

linia.jpg

[26] Regularitat en la comunicació

La regularitat en la participació en un grup de treball col·laboratiu és una necessitat. Per bé que cada procés col·laboratiu té el seu tempo, és recomanable que, d’acord amb el pla de treball establert, hi hagi una participació assídua i regular (una participació espaiada sol ser descohesionadora).

linia.jpg

[27] Respecte pels torns d’intervenció

És important des del punt de vista de l’èxit de la comunicació que hi hagi un respecte pels torns d’intervenció establerts, si s’ha optat per una forma de treball basada en torns. Els aprenents, d’aquesta forma, se senten respectats i les aportacions es produeixen en situació d’igualtat.

linia.jpg

[28] Indicació al grup de tot el que pot alterar la comunicació

És bo que els aprenents facin saber als altres membres del grup tot allò que pot alterar la comunicació. Pot ser convenient, de vegades, que indiquin la seva simple presència (la no visibilitat d’una persona a la xarxa es pot confondre, a voltes, amb la seva no presència o no intervenció). D’altra banda, tot allò que es pugui preveure en relació amb el procés comunicatiu, com per exemple absències, desconnexions, franges horàries o dies de connexió de l’aprenent, pot ajudar decisivament els altres membres del grup. És força important, també, en el treball col·laboratiu, evitar les dinàmiques de temps mort o de temps sense control, en què no se sap qui ha de fer què, un cop s’ha completat una fase del treball, per exemple.

linia.jpg

[29] Ús d’un llenguatge clar, directe i sense ambigüitats

Es fonamental que el llenguatge de les interaccions entre els membres del grup sigui un llenguatge clar, directe i sense ambigüitats, especialment si la comunicació del grup de treball transcorre en virtualitat. És convenient, d’altra banda, fer servir un llenguatge positiu sempre que sigui possible en la interacció. Una altra exigència clau és provar de fixar la terminologia necessària per treballar, a fi de construir coneixement damunt un bon fonament.

linia.jpg

[30] Utilització de recursos estructurals clars en els textos d’interacció entre estudiants

Especialment si la interacció es produeix en espais virtuals i per mitjà de la llengua escrita, i en la línia de la claredat a què ens acabem de referir, és molt convenient que s’utilitzin als missatges recursos d’organització del text molt clars, com ara paràgrafs, numerals que introdueixen qüestions, encapçalaments i finals dels missatges nítidament desmarcats, delimitació dels diversos aspectes (de gestió, de construcció del coneixement, elements socioafectius).

linia.jpg

[31] Ús d’un llenguatge basat en el suggeriment i en la presentació d’alternatives més que no en l’afirmació categòrica

D’acord amb la necessitat que els membres del grup no tinguin actituds impositives, el llenguatge que han de fer servir ha de defugir plantejaments taxatius. Ha de ser habitual, al llarg de la interacció generada per l’activitat del grup, trobar expressions de possibilitat o de dubte, oracions interrogatives, preguntes de sol·licitud d’opinió (com ho veus?), oracions subordinades condicionals, conjuncions disjuntives, expressions modalitzadores d’atenuació de la pròpia certesa, etc. El llenguatge no impositiu no ha de ser obstacle, amb tot, tal com comentàvem, per arribar a acords clars i a formulacions decidides.

linia.jpg

[32] Capacitat de desvetllar interès als altres membres del grup

Els individus del grup han de ser capaços, des del punt de vista de la comunicació, de ser interessants als altres membres del grup, de desvetllar-los l’interès. És una qüestió actitudinal amb implicacions lingüístiques i comunicatives, que pot garantir que el grup es mantingui viu, que no es converteixi en una entitat anodina que senzillament acompleix rutinàriament amb una determinada comesa.

linia.jpg

[33] Visibilització de la identitat digital dels membres del grup

Els membres del grup, especialment si treballen en virtualitat, poden donar a conèixer la seva identitat digital com a espai de trobada formal o informal amb els altres membres del grup i com a forma de mostrar-se més completament davant els altres. En aquests espais informals (xarxes socials, per exemple) es pot generar veritablement coneixement relacionat amb l’activitat de grup, probablement d’una forma gairebé insconscient i espontània.

linia.jpg