Aprenentatge col·laboratiu: 40 pistes

Enric Serra

Jun 04 2009

4. Component socioafectiu

Posted in |

ELEMENTS DE DISTENSIÓ EN LA REALITZACIÓ D’UN TREBALL COL·LABORATIU

formigues12.jpg

[34] Distanciament lúdic respecte a l’objecte d’estudi

En qualsevol treball col·laboratiu sol ser convenient que les persones que hi participen sàpiguen trobar mecanismes de distensió. La concentració exclusiva en els aspectes de feina pot arribar a crear situacions de col·lapse que és bo saber evitar. Treure transcendència, momentàniament, al que es fa; saber-se’n distanciar relativament, és un consell molt recomanable. L’ús d’eines de col·laboració virtual d’abast molt diferent i relativament complementàries, com avançàvem a la secció anterior, pot ajudar a saber trobar els canals adequats per a la distensió: el Twitter o altres sistemes de microblogging o contacte ràpid, per exemple (tot i que aquesta eina també té un enorme potencial per a l’aprenentatge), poden ser idonis per comunicar pensaments breus de caràcter distès.

linia.jpg

[35] Sentit de l’humor i ironia

L’humor amable i la ironia són components clau en la realització de qualsevol treball col·laboratiu. Aporten, veritablement, distensió a l’activitat i li resten gravetat. És important, amb tot, apreciar el llindar d’humor i d’ironia de les persones que col·laboren amb nosaltres, per evitar entrar en terrenys relliscosos o ferir-les. La ironia és sempre una arma de doble tall, perquè pressuposa intel·ligència i pot anar associada a un sentiment de superioritat: mal gestionada pot acabar generant rebuig.

linia.jpg

APROPAMENT A LA REALITAT DELS ALTRES APRENENTS

formigues23.jpg

[36] Sensibilitat d’apropament a elements idiosincràtics dels altres membres del grup

Les cèl·lules d’aprenentatge col·laboratiu es generen sovint per afinitats naturals entre persones (cada cop més els aprenents tenen més recursos per trobar persones amb qui coincideixin en aspectes decisius i amb qui comparteixin perfil: la xarxa és una font inesgotable de possibilitats de construir coneixement amb altres persones afins: el clos de l’aula, fins a cert punt, s’esqueixa). Altres vegades els formadors estableixen els grups de persones que han d’aprendre en col·laboració. És decisiu, en qualsevol cas, un cert apropament a la realitat dels altres individus amb qui es col·labora i el respecte per les seves característiques idiosincràtiques (procedència, llengua, situació personal, etc.). Es tracta d’una qüestió de sensibilitat necessària per a la col·laboració.

linia.jpg

CERCA DE L’EMPATIA, LA SOLIDARITAT I EL SUPORT ENTRE APRENENTS

formigues31.jpg

[37] Interès i motivació compartits per l’objecte i el procés d’aprenentatge

Compartir l’interès i la motivació per allò que s’aprèn, entrar en una mateixa sintonia pel que fa a l’objecte d’aprenentatge, és una excel·lent condició per a la col·laboració. No sempre es pot pretendre, amb tot, arribar a aquest punt ideal. Les reflexions sobre el context formatiu i la implicació en el seu funcionament i la capacitat de valoració de la formació rebuda també són un bon indicador.

linia.jpg

[38] Emergència de qüestions relacionades amb l’esfera personal (interessos, qüestions acadèmiques o professionals, elements de la circumstància vital dels aprenents)

L’espai col·laboratiu pot permetre l’aparició de qüestions relacionades amb l’esfera personal, que solen constituir un bon coixí per a la generació d’aprenentatge. Tot allò relacionat amb l’activitat acadèmica i professional dels individus pot aparèixer amb facilitat, sobretot si tenim en compte que els aprenentatges idiomàtics hi solen tenir una connexió directa. D’altra banda, en l’espai de la col·laboració poden mostrar-se també altres aspectes de caràcter personal sense relació directa amb la formació, que amenitzen la comunicació si es produeixen en la mesura justa i sense interferir amb la producció del treball. L’existència d’uns valors i referents compartits entre aprenents pot afavorir la sintonia i establir unes bones condicions per al treball col·laboratiu, per bé que, com ja hem comentat, l’heterogeneïtat se sol acabar traduint en uns aprenentatges més rics.

linia.jpg

[39] Franquesa en el reconeixement de limitacions personals o formatives

És important per possibilitar la col·laboració que els aprenents puguin mostrar-se sense por com són davant els seus companys, i que les limitacions d’uns i altres siguin mínimament conegudes i acceptades. On no pugui arribar una persona podrà arribar una altra, sempre que es coneguin mínimament els dèficits del grup. La col·laboració sol permetre superar-los. El reconeixement de certes limitacions genera, d’altra banda, una imatge humana i assequible dels aprenents, que convida a la col·laboració.

linia.jpg

[40] Presència d’elements d’afectivitat, encoratjament dels altres aprenents i oferiment de suport i ajuda

La col·laboració és un espai en el qual el component afectiu entre persones sol tenir una presència destacada. Es tracta d’un component de naturalesa cohesiva, que s’ha de produir en la seva justa mesura dins un procés d’aprenentatge. Els aprenents han de tenir el grau de proximitat adequat per no ser gens indiferents entre si. Una de les funcions clau que els aprenents poden exercir en els altres aprenents amb qui col·laboren és la d’encoratjar-los a superar les seves dificultats, i la de donar-los suport i ajuda concrets. En el terreny de l’aprenentatge idiomàtic la confiança en les pròpies possibilitats és un factor clau, que pot ser reforçat amb l’ajut dels altres aprenents. Qualsevol actitud de reforç dels companys (anímic, relacionat amb els continguts, amb la confiança) és decisiu en l’aprenentatge.

linia.jpg